Qui és el monstre?

Hi ha una escena en què un personatge femení descobreix els autèntics monstres de la història: aquests homes que van i venen, que fan i desfan sense sentir-se responsables dels seus actes. Passa a Mary Shelley, fantàstica pel·lícula biogràfica sobre la mare de Frankenstein, un dels engendres més famosos de la cultura popular nascut el 1818. La directora del film és la saudita Haifaa al-Mansour, la primera dona que s’ha posat darrere de la càmera al seu país. És fàcil trobar coincidències significatives entre aquestes dues creadores malgrat els 200 anys de distància cronològica que les separa: a Mary Shelley li van qüestionar l’autoria de la novel·la i Haifaa al-Mansour va rodar la seva opera prima amagada dins d’una caravana, ja que tenia prohibit entrar en contacte amb homes al carrer. En reconeixement a totes dues preguntem-nos qui són els actuals monstres que amenacen les nostres vides. Els que actuen covardament en manada, els que maltracten i assassinen portant el masclisme a un punt de no retorn, sembla evident. Preguntem-nos també d’on s’alimenten. De la font de la desigualtat que com a societat continuem tolerant –no cal repetir dades sobre bretxes salarials, de promoció professional, de lideratge polític i econòmic, d’atenció i cura a les persones. La desigualtat naturalitza la suposada inferioritat de la dona i n’ofereix el corresponent i pervers relat. És, de fet, el monstre que venta la primera bufetada.