L’art de Bernad

Toni Llena, artista de coses fràgils i tan fermes com el seu Homenatge als castellers, que sempre emociona en ensopegar-hi a la plaça Sant Miquel de Barcelona, coneix tan bé Toni Bernad que pot dir-ne: “Ell no pensava que les seves fotografies fossin matèria per a una exposició, però ara ha descobert el sentit d’exposar la seva obra i ho disfruta.” El cas és que, veient la mostra antològica al Palau Robert, una pensa que no és perquè Toni Bernad, fotògraf de moda i retratista durant més de cinquanta anys, no donés importància a la seva feina, en la mesura que l’ha anat fent tant amb la llibertat de la seva imaginació com amb un rigor impecable, sinó que no se’n vantava: és la discreció i la constància de la mena de fotògrafs que, potser en extinció dins del mateix ram, fan el treball de l’artista sense considerar-se’n.

Per això, reunides sense ordre cronològic formant parelles a partir de la mirada poètica de Llena, que obre relacions i significacions inesperades, reconeixem moltes de les fotografies, gravades a la nostra memòria, mentre potser descobrim que són seves: els ulls que se’ns claven de Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Pla, Frederic Mompou, Salvador Espriu; la dignitat d’Anna Murià i Agustí Bartra vivint en la precarietat havent tornat de l’exili; el rostre bonhomiós de Maria Teresa Gelabert tenint cura del seu marit, Llorenç Villalonga, que té la mirada de qui l’Alzheimer s’ha endut a un lloc ignot; el clatell de Josep Guardiola; la rialla de Mercè Rodoreda, que, fent-se així present que tota imatge amaga una història, va desconfiar d’una sessió fotogràfica en què potser va alliberar-se i va demanar la destrucció dels contactes abans de descobrir joiosa les imatges revelades.

Bernad no va remarcar-hi la seva signatura, però totes les fotografies duen l’empremta d’una subjectivitat tan fascinada davant dels altres, sempre retratats amb sensibilitat i respecte, com lliurada a la pròpia fantasia, cosa que es fa particularment visible en les imatges en què Laura Ponte (una model amb la qual va establir una relació de complicitat creativa) es transforma per homenatjar Greta Garbo, Katharine Hepburn, Lucia Bosè, però també Picasso i Dalí. Són documents que, pel fet de ser-ho, tant mostren l’estat dels cossos retratats com reflecteixen qui els retrata. Poden disfrutar-se fins al 26 d’agost en una exposició que, donant la idea de l’amplitud de l’horitzó de Toni Bernad, du per títol Nord/Sud/Est/Oest.