Notícies d’estiu

Quan arriba el mes d’agost els noticiaris recullen notícies que en altres èpoques de l’any passen sense pena ni glòria i que crec més interessants que les reunions, els pactes i les mentires de polítics i gent que opina de tot. Una de les que m’han arribat representa un exemple perfecte de la infinitud de l’estupidesa, segons la frase atribuïda a Einstein (Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana, i sobre el primer encara tinc dubtes). Resulta que la Comunitat Valenciana vol posar un pla pilot perquè els col·legis permetin triar entre religió catòlica, l’islam o una assignatura alternativa. Entre els deu pobles on es pretén implantar hi ha el d’Arriba, a Castelló. Els pares, amb el suport del PP, s’han manifestat en contra de la mesura. Avis i pares duien pancartes on es podia llegir “Integració sí, imposició no”, no fos cas que semblessin xenòfobs. Tant de bo els meus fills haguessin tingut la sort de poder accedir a una cultura diferent. De fet, tinc una filla que estudia àrab de gran. I no ho fa per motius religiosos, sinó per ampliar la seva visió del món i enriquir-se com a persona. Aquests familiars de nens que han sortit al carrer, segur que ho han fet esperonats per un imbècil. Penso en aquell cunyat que hem de suportar per Nadal i a qui li sap greu anar als enterraments perquè no en pot ser el protagonista. Personetes que s’agafen a qualsevol excusa, en aquest cas la possibilitat voluntària d’adquirir nous coneixements, per tenir protagonisme entre una gent tan desinformada i ignorant com ell. El PP, entre compareixença i compareixença als jutjats, els dona suport. L’altra notícia és més divertida. Resulta que a Terol hi ha pobles petits, com Puebla de Valverde, on no hi ha policia i la caserna de la Guàrdia Civil els agafa molt lluny. El poble té uns 300 habitants, la majoria gent gran. Poblacions vulnerables als robatoris. Per evitar-ho, quan veuen un foraster o algú que no coneixen, per tots els carrers sona la cançó de Manolo Escobar Mi carro... Tinc ganes d’anar a passejar pels carrers solitaris de la població mentre se sent la cèlebre cançó per totes bandes i des de darrere les finestres m’observen com un foraster perillós. Avui dia, quan la gent practica el turisme per qualsevol fotesa, aquest també podria ser un reclam perquè omplissin la Puebla de Valverde fins que els seus habitants acabin farts d’haver de sentir a totes hores Mi carro.