Dolents perquè són desgraciats

Llegint Cims borrascosos he pensat en Frankenstein, la novel·la de Mary Shelley que, publicada l’any 1818 en què va néixer Emily Brontë, aquesta devia llegir perquè, com les seves germanes, no va deixar per verd cap llibre a l’abast. La cèlebre obra de la filla de la feminista Mary Wollstonecraft suggereix que el “monstre” és dolent perquè, patint exclusió per la seva aparença, és profundament desgraciat. Una idea transgressora que, des d’una altra moral, contradiu la suposició que la maldat serà castigada amb la desgràcia o et farà desgraciat. Hi he anat pensat considerant que diversos personatges de Cims borrascosos són dolents perquè són desgraciats. Començant per Heatchcliff, que, maltractat pel classisme dels Earnshaw (inclosa la seva enamorada Catherine) i dels Linton, executa una venjança despietada. Però també hi ha Handley Earnshaw, que, certament, va menysprear i animalitzar el fill adoptat pel seu pare, però que després pateix la crueltat de la seva víctima mentre s’enfonsa en l’alcohol pel dolor causat per la mort de l’esposa. I, a més, hi ha els fills. Linton, fill de Heatchcliff i de la maltractada Isabelle Linton, és un egoista poruc amb un comportament abominable, però també és un desgraciat perquè pateix una malaltia incurable i està sotmès a la tirania del seu pare, que l’instrumentalitza perquè és casi amb Catherine Linton d’acord amb un pla: el seu fill morirà aviat i ell heretarà les propietats de la filla del seu rival, Edgar, perquè, aprofitant-se de la llei que anorrea les dones, ella n’haurà perdut la titularitat en casar-se. Pel que fa a Hareton, no és pròpiament dolent, tot i que també és desgraciat: víctima de la desesperació del seu pare i de la crueltat de Heatchcliff, que s’hi venja reduint-lo a una bèstia de càrrega i privant-lo de tota educació, és un esquerp ignorant.

Pensava, doncs, que són dolents perquè són desgraciats i, cap al final de la novel·la, vaig trobar expressada aquesta idea per Catherine Linton adreçant-se a Heatchcliff: “La seva crueltat prové del fet que vostè és més desgraciat que nosaltres! Vostè és molt desgraciat, oi? Solitari com el diable i envejós com ell? Ningú no l’estima, ningú no plorarà per vostè quan es mori.” Tanmateix, segrestada per Heatchcliff per casar-la a la força amb Linton i confinada als Cims Borrascosos després de la mort del pobre marit, Catherine també és molt desgraciada i maltracta tothom. Li ho reconeix a Hareton, que, per ella, vol sortir de la ignorància. I aquí s’alça la llum enmig de la tenebra.