Full de ruta
Manuel Valls
Ven una imatge de bon gestor i home seriós mentre que a França l’anomenen el diputat fantasma perquè ni apareix per la feina
Manuel Valls ha confirmat aquesta setmana el que era un secret de domini públic des que Ciutadans va aconseguir el compromís de determinats grups privats per sufragar la seva campanya: que encapçalarà una candidatura a les eleccions municipals, anomenada Barcelona, Capital Europea, una espècie de marca blanca del partit taronja i de l’unionisme. Valls, nascut a Barcelona, com explica ell, per desig del seu pare, d’origen espanyol, mentre hi era de vacances, va ser el primer ministre de França entre els anys 2014 i 2016 pel Partit Socialista. Els ideòlegs de l’operació asseguren que el discurs de Valls, que se centrarà en la inseguretat i la insalubritat de Barcelona, podrà captar vots de manera transversal en una ciutat preocupada per aquests dos problemes. En altres circumstàncies potser sí, però en les actuals aquesta transversalitat s’acaba quan s’acosta al sobiranisme i no diguem a l’independentisme. Cap votant republicà li donarà el seu vot. Això sí, pot esgarrapar-ne al PSC i al PP, però ja sabem quins resultats van treure tots dos a les municipals de fa quatre anys. A més, Valls ve amb l’etiqueta de bon gestor i d’home seriós en la seva feina, imatge que contrasta amb la que té a França, on se l’anomena el diputat fantasma perquè no apareix mai per la feina. Valls es vanta d’haver expulsat 5.000 gitanos del país i vol ser alcalde de la ciutat on s’ha manifestat més gent a favor de l’acollida de refugiats. Valls, el que no va poder evitar els atemptats de Charlie Hebdo i Bataclan, tots dos en el seu mandat i quan ell venia de ser ministre de l’Interior. Imatges molt diferents la que, interessadament, vol donar a Barcelona i la que la gent en té a França.
El fitxatge de Valls pot ser el gran error de Cs. El polític francès voldrà aprofitar-se de la plataforma que li lliuren els d’Albert Rivera per recuperar la seva carrera sense importar-li gens ni mica Barcelona i les seves possibilitats. I la ciutat no es mereix un alcalde de pas que, en aquest cas, només la vulgui usar per recuperar la seva carrera i garantir-se un sou.
