Vuits i nous
La Venus negra del Raval
“La Filmoteca té problemes de goteres, i de situació en un barri difícil
El setembre, la Filmoteca de Catalunya, domiciliada al Raval, va estar divuit dies tancada per les pluges torrencials de principi de mes, que la van inundar, i per l’arquitecte que va fer subterrànies les dues sales de projecció en aquella cota tan baixa i negable de la ciutat de Barcelona. Quan anaven a inaugurar l’edifici ja hi va haver problemes de filtracions perquè l’acte programat va coincidir amb un altre temporal. La inauguració es va ajornar. Es van fer reparacions. No pas duradores, com s’ha vist.
La Filmoteca ha tingut sempre problemes d’ubicació. Primer es va situar al carrer Mercaders, un carrer estret i d’accés una mica difícil, darrere el mercat de Santa Caterina, que llavors no era l’edifici amable que és ara. Va passar per altres llocs, sempre en règim provisional i de relloguer, fins que va recalar al cine Aquitània de l’avinguda de Sarrià, on s’hi va estar molts anys. No hi ha a Barcelona un carrer més antipàtic i mal comunicat que aquest. El metro és inexistent, l’aparcament complicat. La Filmoteca només era còmoda per a Joan Brossa, que hi podia anar tot caminant. Va venir l’edifici nou i de propietat del Raval. Té tres parades de metro més o menys equidistants: la del Liceu, la de les Drassanes i la del Paral·lel. La del Liceu obliga a passar pel carrer de Sant Pau. La de Drassanes, pels carrers més envitricollats del barri. La del Paral·lel, per Marquès de Barberà i Unió. L’edifici es troba a la cruïlla que formen Sant Ramon i En Robador. Ara repeteixin amb mi els carrers que acabo de dir. No n’arriben pas mai bones notícies. Surten cada dia al diari per a no res de bo. Anar a la Filmoteca demana una mica de valor i decisió, per als que no coneixen el Raval o només en tenen referències truculentes. Vaig treballar al barri deu anys seguits. Al carrer de les Tàpies, un respecte. No vaig tenir mai sensació de perill però els que em venien a veure arribaven una mica entresuats. Ho atribuïa a la llegenda del barri Xino. Ara sembla que la llegenda s’ha fet realitat. Qui va a la Filmoteca, impediments pluviomètrics a banda i si no és un cinèfil impermeable a tot? La van situar allí per imitar el model del Raval de més amunt, on hi ha el Macba, el CCCB, la Facultat de Geografia i Història, la Blanquerna... Si aquest sector ha millorat, el de la Filmoteca ha empitjorat, la Filmoteca ella sola no ha pogut neutralitzar el conflicte social del Raval inferior que s’inunda i fa respecte. L’Ajuntament haurà d’actuar, no només per poder anar al cine.
Vaig assistir a la inauguració. L’Esteve Riambau, el director, ens va ensenyar un projector que el museu atresora. Una màquina alemanya de precisió bella, ben proporcionada, una meravella. En vaig dir la Venus negra del Raval. Un dia d’aquests li faré una visita.
