Opinió

A la tres

Una mica de vergonya

“No s’hi val, un any després, a fer veure que un no hi era, que no hi va fer cap paper, o que en va tenir un altre

Em fa una mica de vergonya (de vergonya aliena, volia dir) que aquests dies, en què es compleix un any del 27-S, d’aquella declaració d’independència que el Parlament va celebrar amb cares de funeral, ara tothom faci tants esforços per intentar arreglar la seva pròpia biografia. Sentia, ahir, i probablement avui en sentiré més, tertulians, analistes i periodistes espolsant-se les mosques de sobre i fent grans anàlisis sobre com de malament es van fer algunes coses ara fa un any. No deixa de ser curiós, i em fa certa vergonya (certa vergonya aliena, volia dir), sentir com alguns dels que ara es passen el dia fent retrets siguin, però, els mateixos que ara fa un any animaven els conductors del procés a tirar-lo endavant fins al final. I em fa encara més vergonya (vergonya aliena, volia dir) sentir alguns polítics (en boca seva, en boca d’amics, de coneguts i saludats, alguns d’ells periodistes i tertulians) com intenten responsabilitzar alguns dels seus antics socis (era la legislatura de JxSí, els recordo) de la situació que vivim ara per culpa del que va passar aleshores. Per bé o per mal (d’això ja els en parlaré demà) a mi em sembla, senyors meus, que, en allò que es va viure ara fa un any, tothom hi té part de mèrit (o de culpa, depèn de què en pensin). I al que ara no s’hi hauria de valer és a capgirar-ho tot, o a prendre’n distància, fent veure que un no hi era, que no hi va tenir cap paper o que el seu paper va ser un altre. He sentit, i em fa una mica de vergonya (de vergonya aliena, volia dir), com dirigents polítics que fa un any defensaven tirar pel dret –i així ho defensaven en algunes reunions– ara en culpen alguns altres. I gent que fa un any defensava prudència, anar més a poc a poc i fins i tot parar –i que així ho defensaven en algunes reunions– acusant ara uns altres d’haver-se arronsat no defensant l’1-O i la declaració d’independència fins a les últimes conseqüències. Algun dia hauríem de saber, amb detall, el que va passar de veritat aquelles 48 hores. La veritat. No el que expliquen alguns (i el que explicaran aquests dies en els molts reportatges que sortiran i veurem) per arreglar les seves biografies. O per espatllar les dels altres, és clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia