Vuits i nous
Llums de Nadal
“Cada any ens acostumen més a la foscor, com als que baixen a la mina
De petit em duien a veure els llums de Nadal de Barcelona. Com que al meu poble no n’hi havia, l’expedició s’imposava. L’altre dia vaig passar pels carrers cèntrics de la capital, i l’ànima em va caure als peus, expressió que, tractant-se de dies de contingut espiritual, trobo que és oli en un llum. Les il·luminacions de les Rambles, el passeig de Gràcia o la Gran Via em van entristir, per no dir que em van deprimir. A la Diagonal, aquest any les han suprimides. Per fer aquesta contemplació no cal que em mogui del poble, on també abunden les il·luminacions que tant serveixen per Nadal com per una revetlla i tenen la curiosa facultat de no fer llum. Els llums barcelonins de quan era petit enlluernaven. Potser els tinc exagerats però diria que enlluernaven. També respectaven la iconografia d’aquests dies: un naixement, una marededeu, un sant Josep... I molts “Bon Nadal”. “Bon Nadal” va ser la primera expressió escrita en català permesa públicament, a condició que a l’altre cap de carrer digués “Felices Navidades”. El “Bon Nadal” i la seva traducció han desaparegut en favor del “Bones festes”. Si dius “Bones festes” és lògic i normal que els llums que les celebren serveixin per Nadal i per una festa major. No fan llum. La reglamentació ecologista i estalviadora ha aconseguit un prodigi que trobo que no valorem prou. Un dia descobriran que si els mantenen apagats l’estalvi és superior. Un altre, que no cal penjar-los. Vindrà gent de Londres, de Berlín, de París, a meravellar-se’n.
Fa uns quants anys que es detecta la tendència. Ens acostumen a la foscor a poc a poc, com es fa amb els que baixen a la mina. Alguns diuen que l’Ajuntament de Barcelona, com tants ajuntaments del país, és refractari a les festes de Nadal pel seu caràcter religiós. Religiós? Em pensava que era una festa comercial. És que també estan en contra del consumisme. Llavors, per quin motiu donen tants permisos d’obertura de comerços? Potser perquè les botigues projecten a l’exterior la llum que els ajuntaments escatimen, també amb els fanals. Se les pensen totes. Com que els diumenges posen en evidència que els carrers són foscos cada cop hi ha més diumenges amb permís perquè les botigues obrin.
Jordi Basté, que és un entusiasta de Nadal, l’altre dia publicava a La Vanguardia un article on sol·licitava llum, més llum. En Basté potser no se n’adona però el seu èxit a la ràdio té aquí l’origen. A Basté, tot l’il·lusiona, el sorprèn, el meravella, l’encurioseix i el fa àngel de l’anunciata. El periodisme, o és il·luminat per aquestes condicions, o no és periodisme. El periodisme, només? Tot. També governar una ciutat. “Llum, més llum”, últim sospir de Goethe, és una expressió racional, no religiosa, del Segle de les Llums.
