Discriminació

Un meu amic em va explicar fa un cert temps que havia fet una pregunta parany a una persona: “Què et sembla més greu, que no deixin entrar en un lloc a un gras o a un negre?” La resposta va ser que, evidentment, a un negre. Immediatament, però, la persona interpel·lada se’n va adonar que havia caigut en el parany a conseqüència del fet que tenim consciència de l’existència d’una discriminació per motius ètnics, culturals o classistes que acostumen a barrejar-se, però que potser ens passen per alt altres formes d’exclusió. No voldria frivolitzar sobre la llarga i encara perseverant discriminació de grups a causa del supremacisme (en aquest cas, realment existent) que els margina. I, certament, la discriminació que podem patir els grassos (si no és que, a més, formem part d’una minoria marginada) no és comparable. Però existeix. El meu amic ho havia comprovat una nit que no van deixar entrar un amic seu en una discoteca de Girona. Ho tenia claríssim, no en dubtava: no van deixar-lo entrar perquè és gras.

Hi vaig pensar fa unes setmanes mentre volia comprar-me uns jerseis en una botiga d’Uniqlo al barri de Chelsea de Nova York. Dos anys abans hi havia trobat jerseis XXL. També vaig trobar-ne fa menys en una botiga de la mateixa marca japonesa a Berlín, on no sé si encara en venen. El que sé segur és que no hi ha XXL a la botiga Uniqlo del passeig de Gràcia de Barcelona. Els grassos, de fet, estem acostumats a no trobar peces en la majoria de botigues de roba. Però hi ha un detall significatiu d’Uniqlo. Continuen fabricant talles XXL, però has de comprar-les per internet. Com ho hem d’interpretar? A mi em sembla que també volen fer negoci amb els grassos però que no volen que anem a les seves botigues perquè deuen considerar que hi fem lleig.