Mentides plenes d’odi

Desembre del 2018: Misha Tumasov, president de Russian LGBT Network, denuncia que a la pàtria de Putin els atacs homòfobs s’han convertit en moda. La causa? La propaganda hostil del règim desperta l’agressivitat de la població. 1 de gener del 2019: Jair Bolsonaro, president de Brasil, entra al Congrés fent el gest de la pistola amb la mà. Contra qui dispara l’enèsim messies retornat amb la promesa de repartir armes per a tothom? Contra els pobres que no treballen i inventen tensions racials –“els meus fills mai no tindran parelles negres, estan molt ben educats”–, contra els homosexuals abocats a la prostitució –“millor un fill mort que veure’l amb un bigotut”–, contra la ideologia de gènere que l’afecta personalment –“he tingut quatre fills i, en un moment de debilitat, una filla”. Les coses, clares, diu la seva terriblement cristiana ministra Damares Alves: “Els nens van de blau i les nenes, de rosa.” 4 de gener del 2019: Pablo Casado assumeix el relat de Vox sobre la violència masclista i es refereix a “homes indefensos” –la realitat: 975 dones assassinades des del 2003– i a “denúncies falses” –la realitat: un 0,0078% de les presentades–. Quines altres concessions vindran? Les que calgui. No es pot negar que l’extrema dreta fa bé la feina bruta de marcar agenda en defensa d’una visió patrimonial i gens democràtica del poder, que ha de ser òbviament dels poderosos. I avança entre les mentides, l’odi i l’aplaudiment d’una part creixent de la població.