Escola concertada: un gran actiu del país

Catalunya té una llarga tradició d’iniciativa social. Les mutualitats d’assegurances, els ateneus, les entitats i les iniciatives en el camp de la cultura popular, els moviments educatius del lleure, les associacions empresarials i els sindicats, les agrupacions professionals, les entitats de promoció de la llengua i moltes altres realitats associatives han caracteritzat la societat catalana els darrers dos segles. L’escola concertada s’inscriu en aquesta fecunda tradició. En efecte, arreu del país hi ha cooperatives de mestres i de mares i pares, associacions i fundacions laiques i religioses, les quals són les promotores i titulars de les escoles privades d’interès públic. Expressen la pluralitat d’una societat civil emprenedora i dinàmica. La rica filogenètica de l’educació avui s’explica per la interacció d’aquests centres amb els de titularitat pública, fins a constituir el que la LEC denomina el Servei d’Educació de Catalunya.

La seva, no només ha estat una funció de substitució com alguns argumenten per justificar una opció ideològica en contra de tot allò que no és estatal. Al contrari, l’escola concertada és un gran actiu de present i de futur. La seva existència contribueix a la qualitat del sistema educatiu i fa més divers el ventall de possibilitats en l’elecció de projecte educatiu per part de les famílies. La mentalitat orteguiana, la qual pretén vertebrar la nació exclusivament a través de l’Estat, no ha estat ni és el model del catalanisme històric. Volem un estat propi, sí, però no necessàriament més Estat. Estem lluny del que això suposa; és a dir, la conversió de la iniciativa social en institucions de titularitat pública. La nostra és una societat diversa, formada per persones singulars i amb criteri propi; plural en el terreny ideològic, religiós, cultural, lingüístic, sexual, identitari i, com no, en el de la titularitat de les entitats que presten un servei a la ciutadania.

L’escola concertada representa per la seva dimensió, trajectòria i compromís social un valor afegit que genera grans oportunitats per al sistema educatiu en el seu conjunt. Fora bo començar a superar la dicotomia públic-concertat per una visió més global i compartida, on tots els actors que formen part del sistema es reconeguin dins un projecte comú en igualtat de condicions.

El pacte contra la segregació escolar que impulsa el Síndic de Greuges va en aquesta línia. Aplica rigor en la diagnosi afirmant que la segregació, especialment per motius econòmics, es produeix tant en la concertada com en la pública, que va més enllà de l’àmbit educatiu, ja que una de les causes és la segregació residencial, i que per aconseguir la corresponsabilització de tots els centres, públics i concertats, és imprescindible abordar el problema d’infrafinançament del sistema.

Una visió real i valenta que evita caure en tòpics, defuig prejudicis i, sobretot, fa propostes des de la globalitat, on escola pública i concertada, braç a braç, formen part de la solució dins un marc compartit, la LEC, que estableix com a principis rectors del sistema educatiu l’equitat, la inclusió escolar i la cohesió social, juntament amb altres principis com ara la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies.