Vuits i nous
El titular de Trapero
“La seva declaració fa “irresponsables” els acusats
No diré que sigui el titular de l’any, perquè queden molts mesos per transcórrer, ni que sigui el titular del judici contra els independentistes, perquè encara ha de venir la sentència, però les paraules del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, són un senyor titular: ell i el personal a les seves ordres estaven preparats per detenir Puigdemont i tot el govern si el jutge els ho hagués ordenat després de la DUI, declaració unilateral d’independència. Estava mig ensopit seguint la seva declaració, i des de llavors no hi ha manera de dormir. Conté tanta informació...
Primer de tot, Trapero defensa els subordinats. És el que toca en tota organització jeràrquica. Els caps de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional van fer igual en les seves intervencions. Als subordinats se’ls pot esbroncar, expedientar, retirar les medalles, arrencar els botons, esbotzar la gorra, tancar al calabós, denunciar... El cos ha de quedar immune. Els nostres polítics de tarannà pusil·lànime no sempre han defensat els Mossos, i Trapero, cap d’una policia moderna, professional i dotada de mediadors, al contrari de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, es nota que n’està dolgut.
Trapero observa en el seu cap polític, Joaquim Forn, “irresponsabilitat”, i, pel que afegeix, la fa extensiva a bona part del govern. Sembla dur, sembla acusatori per als al·ludits, però, és el contrari: els allibera de “responsabilitat”. El delicte de rebel·lió de què se’ls acusa implica violència. L’imaginatiu instructor va pensar que l’exercirien els Mossos, la força armada de què el govern disposava per veure satisfets els seus objectius. Si Trapero diu que estava disposat a arrestar el govern –i hi deu haver documents adreçats al jutge que ho acreditin–, de quina rebel·lió parlem i de quins “responsables”? El 30 de setembre, els Mossos van auxiliar la funcionària judicial que escorcollava la seu d’Economia perquè fugís per un teatre. La senyora va sortir camuflada entre actors i espectadors. És gaire normal que havent-hi una rebel·lió en marxa la gent vagi al teatre?
El titular ofert per Trapero conté una incògnita: per què el jutge no va donar ordre de detenir el govern? Pel motiu que no hi va apreciar rebel·lió, és clar. La DUI havia quedat en res, la bandera espanyola es mantenia. No va ser fins més tard que es va confeccionar la fabulació que va justificar les presons. Sembla com si els tribunals europeus que no han apreciat delicte en Puigdemont i els consellers exiliats haguessin escoltat Trapero. Va ser fruit d’una “irresponsabilitat”, i això no es castiga severament. El judici desorbitat, i risible si no fos dramàtic, podria acabar ara mateix. Si tant volen, desobediència, i cap a casa. El veredicte final, a les urnes i a la història.
