De reüll
Aires de piconadora
La màquina de l’Estat funciona amb un engranatge d’arrogància
L’Estat espanyol actua fora de les seves fronteres tal com està acostumat a fer-ho de portes endins: amb prepotència i amb aquella casposa actitud d’ordeno y mando, que diuen a la Meseta. A casa es basen en la força del poder per intentar controlar, entre d’altres, els mitjans de comunicació. I, després, quan es passegen pel món es creuen amb la mateixa força d’intimidació. El resultat són ridículs escandalosos, que se succeeixen un darrera l’altre. Com el del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, quan intenta pressionar el reconegut periodista Tim Sebastian, en una entrevista per a una televisió alemanya, i acaba nerviós, alterat i ridiculitzat. La cara se li desencaixava davant les preguntes incisives. I es feia creus de la impassibilitat del periodista davant les seves recriminacions. Quin fart de riure!
Però Borrell no és el primer. Abans, el seu antecessor, Alfonso Dastis, va intentar fer el mateix precisament amb aquest periodista. Amb més educació que Borrell, però amb la mateixa intencionalitat manipuladora, va intentar posar a rega Sebastian quan aquest li preguntava per la violència policial de l’1-O. Però també va acabar entre les cordes i sense arguments. Mateixa situació i dos protagonistes: un ministre del PSOE i un del PP. Perquè no es tracta del partit que governa, sinó que és la mateixa maquinària de l’Estat la que funciona sense interrupció amb aquest engranatge d’arrogància i amb aires de piconadora.
