Opinió

Tribuna

El papa Francesc segueix

“El papa Francesc ordenarà homes casats”, “Francesc obre l’Església a divorciats i homosexuals”, “El papa obre el camí per a les dones diaconesses”. Aquests són alguns dels titulars dels sis anys de pontificat. Titulars que li han generat maldecaps i que en tots els casos necessiten matisos. Per si sols indueixen a pensar que Francesc ha canviat preceptes de la Doctrina Social de l’Església. Res més lluny de la realitat.

El que sí ha canviat el papa Francesc és la mirada i el llenguatge envers molts dels temes que socialment, i des de fa anys, allunyen molts fidels de l’Església catòlica. No li ha tremolat el pols per fer autocrítica. Així s’explica que abans d’acabar-se el seu primer any com a papa creés una comissió especial per a la protecció dels menors víctimes d’abusos sexuals, i posés en marxa tres comissions per analitzar els assumptes econòmics, dos dels temes espinosos derivats del cas Vatileaks.

El desembre del 2014 va pronunciar el ja famós discurs sobre “les malalties de la Cúria”. La publicació de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia sobre la família li reporta crítiques i confrontacions dels sectors més conservadors. Afloren els enemics i el discurs del papa Francesc molesta. Molesten les seves duríssimes al·legacions contra l’economia de mercat. Francesc és acusat de comunista i ha de suportar que un grup de clergues i acadèmics li dirigeixin una Correctio filialis per a la seva exhortació, acusant-lo d’expressar fins a set heretgies en el document del papa.

L’oposició contra el papa es va gestant i culmina l’agost del 2018 amb la publicació d’una carta de l’exnunci Carlo Maria Viganò en què acusa el papa d’encobrir els abusos sexuals. Comença una batalla mediàtica: el cardenal Burke, Steve Bannon o Matteo Salvini. Un còctel d’acusacions i actors diversos que tenen un objectiu comú, el debilitament del papa i la seva figura. Però el papa, aliè a acusacions i conxorxes, segueix al peu del canó.

Continua fent missa diària a Santa Marta, oberta a tots els treballadors del Vaticà. Continua duent les sabates negres i no vermelles. Continua assistint com un penitent més a eucaristies celebrades per altres sacerdots. Continua contestant als periodistes. Continua fent-se selfies amb els joves. Continua denunciant les morts al Mediterrani i el drama dels refugiats. Continua rentant els peus durant el Dijous Sant a persones excloses i d’altres religions. Continua anant a visitar les perifèries. Continua denunciant la pena de mort incompatible amb el ser cristià. Continua amb l’obertura canviant el nom a l’Arxiu Secret Vaticà. Continua amb la voluntat d’escoltar tothom. Continua rient al veure un nen que seu a la seva cadira. Continua abraçant presos, malalts i refugiats d’altres religions. Continua amb el missatge de Jesús avui i aquí, amb humilitat, i pobresa, a l’estil de Jesús i sant Francesc d’Assís, de qui va prendre el nom el 2013.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.