No esteu soles

Un diumenge de l’any 2005, B truca plorant perquè a F se l’estan emportant de vacances al país d’origen dels pares i té por que la deixin allà. Quinze anys, tercer d’ESO, amigues de l’ànima. F torna el 2008 amb marit inclòs. El 2007 B resisteix el seu propi viatge i se’n surt –amb suports d’una escola, una família i una jutgessa–. Elles són de les primeres adolescents que ens van obrir els ulls sobre els matrimonis forçats, una de les més dures manifestacions de violència masclista que perviu dins l’entorn familiar i comunitari. Sense la seva valentia segurament ara no disposaríem del protocol per a la prevenció i l’abordatge d’aquesta pràctica nociva, presentat dilluns passat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Moltes gràcies B i F, entitats, administracions, persones compromeses. Cap nena o jove que s’hi trobi no s’ha de sentir ni estar mai sola.