Opinió

MIGUEL RÍOS

«No hi ha cap dubte que, als setanta, Barcelona va ser un altre país»

Promociona la seva gira de comiat amb tres gags a Youtube en què desenvolupa tres clixés que, assegura, havia de fer abans de retirar-se: llançar un televisor per la finestra d'un hotel, destrossar una guitarra en mil bocins i barallar-se amb Loquillo a mastegots. Significa tot això portar una vida de rock & roll?
–«No, l'actitud rockera té a veure més aviat amb defugir els convencionalismes i viure la teva pròpia vida. Ara bé, llançar un televisor des d'un balcó, sempre que sigui antic i de tub, és una cosa que posa
–Loquillo, en el seu nou llibre, explica que, quan era un adolescent testosterònic, li va anar a rebentar un concert a la Festa del Treball del PSUC.
–«Sí, però no recordo cap altercat especial. És un exagerat. Sí que és cert, però, que durant la meva vida, per aconseguir un aplaudiment, he hagut de lluitar contra molta gent que em menyspreava, i més en aquella dècada, la dels setanta, quan el rock no estava massa establert.»
–Què va aprendre als magatzems Olmedo de Granada, on va treballar d'adolescent?
–«A dir allò que diuen a l'exèrcit: ‘senyor! sí, senyor!' Quan van instal·lar una secció de discos, però, va ser la salvació. Va ser com si, en ple naufragi, em llancessin un salvavides. Vaig descobrir el That's all right Mama i el King creole d'Elvis Presley... Si el meu pare no m'hi hagués enviat d'aprenent no sé què se n'hauria fet, de mi. Potser hauria vingut a Barcelona a buscar-me la vida i tot.»
–Com veia la Barcelona d'aleshores un jove andalús com vostè?
–«Com una terra de promissió. Entrar a Barcelona era entrar a Europa. No hi ha cap dubte que, als setanta, va ser un altre país.»
–Quan va anar a Madrid va deixar de ser Miguel per convertir-se en Mike. Se n'ha hagut d'empassar moltes, com aquesta, de la indústria discogràfica?
–«L'Himno a la alegría em va donar diners i, per tant, poder i llibertat. Va ser capital en la meva vida, ja que em va permetre utilitzar els diners per aprofundir en l'ofici i tenir criteri. Fins aleshores em trobava amb la desesperació de no poder interpretar en directe cançons gravades amb trenta violins com el públic esperava.»
–Un capítol de la seva llarga biografia: va gravar amb el mític productor Tom Dowd als estudis i amb l'equip de Muscle Shoals.
–«Sí, va ser en l'any del cometa Halley: el 1986. No he estat mai mitòman perquè sé perfectament com sóc jo en realitat, i si la gent que admiro són com jo... anem espavilats! Treballar amb Tom Dowd, però, va ser un regal inesperat. La companyia, en una d'aquelles decisions absurdes, volia que gravés un disc ‘internacional'. Venia discos per tota l'Amèrica llatina però sabia que al mercat nord-americà era impossible sense posar-se en el terreny de Julio Iglesias. Era una època en què hi havia diners i, per tant, vaig acabar treballant amb algú com Dowd, que t'explicava batalles com, per exemple, la casualitat que va fer que no es matés en l'avió d'Otis Redding. Quan el vaig conèixer estava gravant amb Eric Clapton a l'estudi de Phil Collins. Vaig dinar amb tots tres i ho vaig passar molt malament, perquè pensava: ‘què coi fas, Miguel, en tot aquest sarau?' Procurava no obrir massa la boca perquè no s'adonessin que jo era un músic de pacotilla... Treballar-hi va servir, però, per confirmar que jo no podria estar en el mercat anglosaxó. Què podia vendre jo als inventors del rock? L'única opció era tocar l'Himno a la alegría a Las Vegas amb orquestra.»
–Parlem de la seva retirada. És cert que la seva mare li va dir, sortint d'un concert d'Antonio Machín, que la vellesa és el pitjor que es pot veure en un escenari?
–«Sí, sí. És, altre cop, allò que dèiem de la llibertat. Vull dir adéu quan encara puc dir-ho i quan crec que he de dir-ho.»
Convidat aquesta setmana a a Barcelona pel festival solidari que, cada any, organitza el Pare Manel, l'autor del supervendes Rock and Ríos ha aprofitat per recordar que el 2010 és l'any en què, després de mig segle de carrera, abandona els escenaris. Al novembre actua al Palau Sant Jordi


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.