Opinió

l'anàlisi

La reforma laboral

Des de l'any 2004 i fins ara, i malgrat tot el que es digui, el govern espanyol i els sindicats majoritaris han tingut molt bona relació

El govern estatal, els sindicats i la patronal es veuran les cares demà dimecres a l'última reunió del diàleg social per debatre com s'ha de reformar el mercat de treball després de l'ultimàtum del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Hi hagi o no hi hagi acord la reforma serà aprovada en un Consell de Ministres extraordinari el pròxim dimecres 16 de juny. El plat fort de la reunió seran les dades que el govern i els agents socials tindran sobre la vaga de funcionaris d'avui dimarts. Un bon termòmetre. Servirà per a un pla de treball per saber realment el grau de malestar dels funcionaris que, si bé tenen la feina assegurada tota la vida, protesten perquè el mes vinent veuran aprimades les seves nòmines degut a les mesures antidèficit.

La reunió de dimecres amb les dades del seguiment de la vaga en els sindicats els servirà per comprovar els suports amb què compten d'una bona part dels treballadors del país –els funcionaris– on hi ha una àmplia representació sindical.

La vaga de funcionaris serà un bon termòmetre. En el cas que la vaga sigui un èxit els sindicats començaran els preparatius per a una vaga general, probablement després de l'estiu. Perquè ara, en aquest temps, el ressò seria minimitzat.

En el cas que la vaga d'avui dimarts sigui un fracàs, els sindicats es replantejaran la convocatòria d'una vaga general. Precisament, els sindicats són els més interessats a no fracassar davant d'una convocatòria d'aquesta magnitud, que sempre és la convocatòria més arriscada d'un sindicat que vulgui tenir credibilitat. Per la seva banda, el govern també estarà molt pendent de la vaga de funcionaris. Si és un fracàs, tindran més màniga ampla amb vista al projecte de la reforma laboral. Si és un èxit, és possible que vagin més amb compte.

Des de l'any 2004 i fins ara, i malgrat tot el que es digui, el govern espanyol i els sindicats majoritaris han tingut molt bona relació. En to irònic fins i tot s'ha dit que el veritable ministre de Treball del govern socialista de Zapatero era el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, ja que de sempre hi ha mantingut molt bona sintonia. Des de fa uns dies hi ha hagut suficients moviments perquè el món sindical no estigui de braços creuats, tot i que els seus marges són reduïts ja que la majoria de mesures formen part del que en podríem dir sentit comú provocat per la crisi econòmica. Avui, amb la vaga de funcionaris, UGT i CCOO veuran si poden fer un pols al govern espanyol convocant una vaga general. Serà un termòmetre tot i que el problema que té el govern no és amb els funcionaris que, al cap i a la fi, tenen feina i el suport sindical. El problema que té el govern espanyol és amb els quatre milions d'aturats, molts dels quals estan desemparats dels sindicats i del món establert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.