La desinformació en temps de coronavirus

La desinformació es defineix com aquella informació verificablement falsa o enganyosa que es crea, es presenta i es difon amb finalitats lucratives o per enganyar deliberadament la població i que pot causar un perjudici públic. La desinformació no inclou ni la sàtira ni la paròdia, ni les notícies ni els comentaris clarament identificats com a partidistes. El fenomen de la desinformació no és nou, ha existit i existeix, també en els mitjans de comunicació tradicionals.

La preocupació sobre la desinformació, però, ha crescut de manera molt important en l’era digital, atès l’impacte disruptiu d’internet i de les comunicacions tecnològiques en la disseminació de la desinformació i la immediatesa d’aquesta difusió arreu del món.

El motiu de la proliferació de la desinformació deriva, en primer lloc, del model de negoci de les plataformes, de tal manera que els algoritmes que utilitzen privilegien, en determinats casos, un contingut personalitzat i alhora sensacionalista que és més probable que atregui l’atenció. Això es complementa amb l’estratègia publicitària basada en els clics dels usuaris, la qual cosa afavoreix també el contingut sensacionalista. Finalment, els continguts automatitzats (denominats bots o ordinadors zombis) poden amplificar artificialment la difusió de la desinformació.

En definitiva, les xarxes socials han creat un nou context, un nou règim de veritat, caracteritzat per l’aparició de bombolles informatives, independents entre si, que deixa poc espai per a la deliberació democràtica, per als debats, per als relats col·lectius, fins i tot, en alguns moments, per a la paraula.

La desinformació erosiona la confiança en les institucions i en els mitjans de comunicació, i perjudica la democràcia per tal com dificulta la capacitat que tenen els ciutadans de prendre decisions degudament informades.

La desinformació no es produeix exclusivament en l’àmbit polític, sinó que afecta també altres sectors, com ara la salut i el medi ambient. Durant la pandèmia del coronavirus s’ha detectat informació sanitària enganyosa que posa en risc la salut i fins i tot la vida de les persones. A la Unió Europea s’han detectat durant aquest període fins a 2.700 articles diaris que incloïen continguts que potencialment podien representar desinformació, amb exemples com que el lleixiu i l’alcohol curen la Covid-19 o històries com que els migrants propaguen el coronavirus de manera intencionada o que aquest virus és causat per la tecnologia 5G. La desinformació també és present en forma de màrqueting enganyós, abusant de la confiança dels consumidors, per tal de vendre productes amb la falsa atribució que prevenen o curen la Covid-19.

Al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) hem elaborat diversos informes sobre desinformació en matèria de coronavirus en relació amb vídeos presents a YouTube que feien publicitat de productes que suposadament curaven la Covid-19, que van ser retirats de manera immediata per aquesta plataforma.

La diferent regulació existent, fins al moment, entre els mitjans tradicionals i les plataformes, així com el fet que aquestes tinguin la seu social fora dels països de recepció, dificulta el control de determinats continguts.

La Comissió Europea té diversos instruments per fer front a la desinformació centrats, bàsicament, en la creació d’una xarxa europea independent de verificadors de dades, un sistema d’alerta ràpida i el servei d’acció exterior de la Unió Europea, que analitza la desinformació provinent d’actors estrangers. A aquests instruments cal afegir-hi el codi de bones pràctiques subscrit per Google, Facebook i Twitter, tot i que una anàlisi recent dels reguladors europeus n’ha posat de manifest les insuficiències. El codi requereix més transparència, informació territorialitzada per països, així com la incorporació d’altres plataformes fins ara absents, com són WhatsApp, Messenger i TikTok.

L’anàlisi del funcionament d’aquest codi també conclou que l’autoregulació no és suficient i que requereix més implicació dels reguladors en la validació i l’avaluació del seu compliment.

El nou entorn digital i mediàtic, especialment en temps de crisi, requereix el compromís de les institucions per combatre la desinformació, perquè la ciutadania pugui disposar en tot moment d’informació verificada i fiable sobre els aspectes de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus, per tal de poder prendre les millors decisions a partir d’una bona informació.