Opinió

Tribuna

Tolstoi, passat i present

“Avui, el que importa és el lloc de treball, sigui el que sigui, i no l’aplicació del treball al benefici comú

A la novel·la Resurrecció de Lev Tolstoi, el príncep Nekhliúdov es desplaça en un cotxe llogat. El cotxer s’admira d’una gran casa en construcció “d’un estil extraordinari i complicat”. Nekhliúdov pensa: “Dir que tots ells, tant els que treballen com els que fan treballar, pensen que això ha d’anar d’aquesta manera; que mentre a casa d’ells, al camp, les seves dones, prenyades, són aclaparades per un treball que està per damunt de les seves forces; que mentre els infants, a punt de morir-se de fam, somriuen amb cara de vells, ells han de construir aquest palau inútil, estúpid, per a algun home tan inútil i tan estúpid, per a un d’aquests que els arruïnen i els roben.” Quan Nekhliúdov qualifica d’estúpida la casa, el cotxer li replica dient que “gràcies a això, els obrers tenen feina”.

Avui, salvant les distàncies, continuem “construint” cases per a homes inútils i estúpids. La societat dedica una part important de la seva activitat a crear complaences als sobrats del món. La societat gairebé sencera i les administracions públiques estan amatents dels llocs de treball que es puguin crear, en part gràcies a absolutes innecessitats de les classes benestants, al davant de les autèntiques necessitats de la societat. El que importa és el lloc de treball, sigui el que sigui, i no l’aplicació del treball al benefici comú.

Quan, per exemple, hom s’alegra que es construeixi un casino o un complex de luxe perquè crearà llocs de treball, hauríem de pensar que els recursos que hi seran dedicats impediran que s’atenguin moltes necessitats. Construir-los i mantenir-los crearà els mateixos llocs de treball que podria crear un nou hospital, unes residències per a gent gran amb totes les garanties assistencials i sanitàries o la millora dels habitatges d’una part significativa de la població. La clau de tot plegat és la disponibilitat dels recursos, qui els té, com els obté i els administra? La clau de futur és la limitació de la riquesa. No es tracta de ser tots pobres iguals, com s’havia afirmat dels països comunistes. Es tracta de tenir uns objectius de futur que impedeixin els desequilibris tan bèsties entre uns i altres per garantir la dignitat de la condició humana.

En un altre moment de la novel·la trobem escrit: “I això –continuava pensant Nekhliúdov– resulta del fet que tots aquests homes, governadors, directors, oficials de gendarmeria, agents de policia i altres creuen que a la vida hi ha situacions en què la relació directa de l’home amb l’home no és obligatòria […].” Potser la lliçó implícita és que les injustícies i les immenses desigualtats són possibles perquè en determinats camps no és obligatòria la relació directa de l’home amb l’home. El que es decideix no té en compte l’ésser humà, sinó els beneficis propis, o l’obtenció de tots els poders possibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia