Opinió

Tribuna

Això sí que és un drama

S’ha encès la polèmica després de l’emissió de la sèrie bilingüe Drama a TV3. No podia ser d’una altra manera. Les xarxes socials han estat l’escenari d’un debat apassionat sobre la barreja del català i el castellà en un intent, diuen els seus responsables, de representar, fidelment, la realitat social a la petita pantalla.

Els confesso que gairebé no miro mai la televisió. Ni TV3 ni cap altra. No ho faig per esnobisme progre, sinó perquè prefereixo fer-me jo mateix el menú audiovisual. Amb això vull dir que no veig la televisió en directe però recupero del web de les televisions aquells programes que m’interessen. Per exemple, per seguir parlant de TV3, no m’he perdut cap dels extraordinaris 24 capítols de This is art. Com promet la propaganda, i és ben cert, amb un llenguatge àgil i molt entretingut, Ramon Gené fa un recorregut pel desig, l’èxtasi, l’amor, la inspiració, la soledat, la bogeria, la fe, la por, la tristesa, el dolor, la gelosia, l’esperança i la vanitat. És un programa que enamora que, si no m’erro, l’emeten a altes hores de la matinada. Tant és! El futur dels audiovisuals passarà, com vaig sentir dir a Tatxo Benet, pels continguts. L’espectador seleccionarà com veure’ls i en quin mitjà visionar-los, ja sigui la televisió, una tauleta o mitjançant l’ordinador. De fet, Drama és una producció bilingüe de TVE (català-espanyol) emesa pel seu canal a xarxes i que TV3 ha emès tal qual. El problema s’esdevindrà si no puc triar un contingut amb locució o subtítols en català perquè en el futur no me l’ofereixi ningú.

El mitjà no modificarà la llengua. No hauria de modificar-la, si més no. Ni pot bandejar-la ni maltractar-la. Totes les llengües nacionals fan esforços perquè això no passi. Per què nosaltres hem de ser diferents? La polèmica sobre l’ús del castellà en una sèrie de TV3 és repetitiu. Polònia és un dels programes més castellanitzats de la cadena, inclús mentalment, cosa que em sembla força més greu. No és tan sols l’ús permanent del castellà, cosa que no farien amb l’anglès si fessin sortir Donald Trump, sinó que tot l’imaginari polític d’aquest programa és espanyol. Segurament, els rics productors del programa al·leguen la mateixa excusa que els productors de la sèrie per justificar la inserció del diàleg en castellà.

La nova controvèrsia lingüística m’ha arribat just quan estic seguint una sèrie danesa a Filmin, la plataforma de cinema i sèries en línia que també té FilminCAT i que no ofereix el mateix. La sèrie s’emet en VO amb subtítols en castellà i català. L’inconvenient és que, per defecte, els subtítols són en espanyol, i, per tant, cada vegada que sintonitzo un capítol he de fer l’esforç de canviar-los. Després em trobo, a més, amb una traducció matussera, amb faltes, gramaticalment incorrecta. Fa plorar, la veritat. És el mateix que passa amb els diaris digitals o amb les traduccions catalanes dels diaris en paper. L’ús de la llengua és propi d’analfabets i el catanyol s’imposa. Entre tots estem matant la llengua. Això sí que és un drama.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.