Opinió

Ombres d’estiu

Esplèndida carrera eclesiàstica

“Alexandre Farnese va fer una esplèndida carrera eclesiàstica, fins arribar a ser papa amb el nom de Pau III, tenint al darrere una joventut aventurera i llibertina

Com recorda Italo Calvino en el text (que, integrat a Per què llegir els clàssics, només n’ocupa set pàgines precioses i reveladores, com ho són la resta d’aquest llibre recopilatori de breus assaigs sobre la literatura) titulat Guia de La Cartoixa destinada a nous lectors, Stendhal va inspirar-se en part de la vida d’Alexandre Farnese (1468-1549) per crear el personatge de Fabrici del Dongo. Buscant en els arxius per escriure les seves Cròniques italianes, Stendhal va descobrir que Alexandre Farnese, tan estimat per una tia protectora com ho és Fabrici per la seva tia Gina, va fer una esplèndida carrera eclesiàstica, fins arribar a ser papa amb el nom de Pau III, tenint al darrere una joventut aventurera i llibertina que, havent matat un seu rival, va acabar amb una estada a la presó del castell de Sant’Angelo.

Calvino es pregunta retòricament què té a veure aquesta història sanguinària de la Roma renaixentista amb la de Fabrici en una societat hipòcrita, però que també considera plena d’escrúpols de consciència, ambientada a les primeres dècades del segle XIX en llocs del nord d’Itàlia, com ara Milà (on Stendhal va passar força temps sentint-hi, sobretot en relació amb les cuites amoroses, tanta pena com joia, com va dir ell mateix) i una Parma apòcrifa històricament identificable com a Mòdena, però que, tanmateix, els parmesans assumeixen com un mite propi sublimat. Respon que res, però que el projecte va començar justament com la transposició de la vida d’Alexandre Farnese a una època contemporània a Stendhal en nom d’una “continuïtat italiana de l’energia vital i de l’espontaneïtat passional en la qual sempre va creure”. Calvino hi afegeix que Stendhal també va veure coses més subtils dels italians: desconfiança, ansietat i cautela.

Fabrici no arribarà a papa de Roma, però, seguint la lectura de la novel·la que Calvino considerava la millor del món, he arribat a un punt en què és vicari general a Parma a través de les intrigues de la seva i de l’amant d’aquesta, el ministre Mosca, tenint, a més, el suport de l’arquebisbe Landriani, que frueix amb tenir sota les seves ordres un membre d’una família noble a la qual, a la vegada, venera. Això no impedeix que Fabrici reprengui les relacions amb una actriu, Marietta, amistançada amb Giletti, cap de la companyia teatral expulsada de Parma per jacobina i immoral. El destí de Fabrici, una invenció de qui va escriure la seva història, farà que tingui una trobada funesta amb el gelós Giletti. Una cosa: a Stendhal no el van perdonar els caps de l’Església catòlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia