Opinió

A la tres

La mascareta

“Espero que sigui per a alguna cosa més que per prendre consciència, la nova mesura

Ahir va ser el primer dia amb mascareta obligatòria. Obligatòria del tot, vull dir, perquè fins ara només l’havíem de dur quan no podíem complir el metre i mig de distància de seguretat. En vaig veure moltes, moltíssimes, pel carrer. Potser perquè m’hi fixava. De la mateixa manera que fins ara em fixava, i em sembla que tots en podem donar fe, en qui no la duia, que eren molts. A molts llocs, i sobretot en determinades franges d’edat, això del metre i mig de distància s’havia acabat convertint en una mesura de compliment molt relatiu. Ahir, la mascareta va tornar a les converses. A mi em passa que cada cop que se’n parla em ve al cap la conversa que vaig mantenir fa dos mesos clavats, a principi de maig, amb la consellera Vergés, a qui vaig entrevistar per a aquest diari. “No declaren la mascareta obligatòria perquè no en tenen per a tothom?”, li vaig preguntar. “No”, em va dir. Vergés no era partidària de l’obligatorietat perquè, deia, “moltes vegades l’ús de la mascareta dona sensació de falsa seguretat i et relaxes amb les altres mesures”, referint-se a les de rentar-se les mans i el distanciament social. I hi afegia: “No hi ha cap evidència que de moment la mascareta hagi de ser obligatòria. Si canviés l’evidència i es demostrés que cal, ens ho plantejarem.” Doncs ja ho veuen. Ha canviat. El govern de Torra ha estat el primer de declarar la mascareta obligatòria i ara ja hi ha altres comunitats autònomes, per dir-ho en termes espanyols, que s’ho plantegen. Els sona la música? Si Vergés i Torra han optat per la mesura és, suposo, com deia la consellera, perquè alguna nova “evidència” hi deu haver que recomana dur-la (més enllà, és clar, que ara ja en venguin arreu i abans no). No voldria pas pensar que, com que tothom s’havia desconfinat a una velocitat que feia feredat i molts ciutadans s’havien relaxat, ara l’obligatorietat de la mascareta, a banda de ser útil en la lluita contra aquest coi de virus, sigui també una manera de fer-nos tocar de peus a terra. Ni que l’efecte estètic, visual, social, de conscienciació –i de ser els primers en prendre mesures– que té l’obligatorietat de la mascareta, hagi passat al davant de ves a saber què. Jo, què volen que els digui, sempre em crec el govern –el meu, és clar–. I les “noves evidències”.