Una alcaldia centrada en Girona

Aquest dilluns Guanyem Girona vam presentar una proposta clara i necessària al ple: demanar que l’alcaldia dediqui el 100% del seu temps a la ciutat. Ho vam fer perquè Girona, com la resta del país, es troba no només en un context d’emergència sanitària, sinó d’inici d’una crisi social i econòmica que es preveu com la més important d’aquest segle. Una situació que ha coincidit en l’àmbit gironí amb el govern més dèbil de la història des de 1979, només 9 regidors de 27, i una alcaldessa més pendent de la política que es fa a Barcelona i de la creació d’un nou partit que no pas de la gestió del dia a dia a la ciutat. La plena dedicació a Girona ens sembla un mínim exigible per liderar institucionalment una capital de demarcació com la nostra en època de crisi estructural. Girona és una ciutat de 100.000 habitants i requereix la dedicació absoluta per part de la màxima representant de les veïnes i els veïns. La política municipal és, tal com l’entenem nosaltres, la política de la proximitat. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Miquel Pueyo, alcalde de Lleida, i Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, per posar tres exemples ben similars, han entès el moment històric i se centren en les seves ciutats. Per això, ens va sorprendre que altres partits de l’oposició (PSC, ERC i Cs) no donessin un suport explícit a la nostra proposta. Es van abstenir. Això va fer, alhora, que Marta Madrenas i el seu govern es quedessin sols en la defensa del model de governança actual i, per tant, de la dedicació parcial a Girona. I tot, el mateix dia que el portaveu del govern, Carles Ribas, deixava el vaixell per desavinences polítiques amb la gestió de Madrenas. Girona no rutlla i que Madrenas sigui diputada al Parlament no ha aportat cap benefici per als gironins i les gironines. D’exemples, en tenim a cabassos: l’institut Narcís Xifra ha perdut línies educatives, les obres de la incineradora van amb dos anys de retard i amb costos afegits que pagarem entre tots, el futur institut Ermessenda no té partida pressupostària i l’aposta que havia fet Madrenas pel Trueta a Domeny, que ha comportat un retard d’anys en la decisió d’on anirà el futur hospital, ha sortit perdedora. Una realitat a la qual cal afegir la manca de temps i dedicació al dia a dia de la ciutat i als projectes estratègics que tenim per desenvolupar. Queden tres anys de mandat, una crisi econòmica d’efectes imprevisibles i la ciutat, i la seva gent, no es mereix continuar per aquest camí.