Opinió

Raça humana

Repressió contra la gent de la terra

“Mari mari lemngen”, després de la salutació en mapudungu que desitja benestar a qui l’escolta, Juana Calfunao Paillaléf, una de les principals lonko (autoritat) de la comunitat maputxe a Xile, engega una valenta denúncia de la forta repressió de l’estat contra el seu poble. I això, des de la pacificació de l’Araucania (1861-83), que va obrir la porta a la colonització del territori ancestral fins ara mateix i en concret pel que fa a ella, fins al 8 d’agost, en què un escamot paramilitar l’ha tornat a amenaçar amb consignes racistes: “Indios concha de su madre, los vamos a matar.” Els maputxes són la gent de la terra. Per la terra viuen. Per la terra moren o els maten: més de 20 líders assassinats del 1990 ençà, 800 escomeses dels carabineros, quasi 200 nens amb seqüeles psicològiques. Però sobretot per la terra lluiten amb braó, per recuperar-la de mans dels winka –forasters– que se’n han apoderat. L’imperi espanyol no va aconseguir doblegar-los, però des de la independència i amb l’inestimable suport dels establiments alemanys, el seu espai vital s’ha anat reduint un 95%. Constitueixen l’11% de la població però no estan reconeguts per la Constitució (1980, Pinochet) i se’ls aplica la llei antiterrorista quan fan ocupacions o es manifesten pels líders empresonats. Juana explica que el seu únic delicte és defensar la naturalesa de la invasió de les transnacionals de la fusta i de l’aigua (centrals hidroelèctriques), que és el llegat mil·lenari dels avantpassats, la seva forma de vida, la seva identitat. I de la creixent escalada de violència en diu genocidi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.