Opinió

A la tres

‘Poli bueno, poli malo’

“He fet un Ustrell i he posat el títol en castellà, a veure si avui guanyo lectors

A banda que he posat el títol en castellà per fer un Ustrell (es veu, segons la seva brillant teoria, que si utilitzo el castellà tindré més lectors), el cert és que tots n’hem vist, de pel·lícules d’aquelles que al detingut li apliquen la tàctica aquella del poli bo, poli dolent. Arriba el poli dolent, amenaça al detingut amb tot i més (sovint li cau fins i tot un calbot), i, acollonit com està, quan entra el poli bo el detingut no només ho acaba confessant tot sinó que encara li dona les gràcies. Ara ja em diran per què, en plena setmana d’anuncis sobre indults i de negociacions per a una futura reforma al Codi Penal del delicte de sedició, això m’ha passat pel cap. En espera de la inhabilitació de Torra, d’un nou president de la Generalitat destituït del càrrec, en espera de la sentència dels Mossos, amb un munt de causes obertes, amb presos i exiliats, ara resulta que arriben els indults. L’altre dia, en un acte a Manresa, em vaig trobar l’exregidor d’ERC Jordi Pesarrodona, el pallasso que es va fer la foto al costat d’un guàrdia civil. Saben què li demanen? Més temps d’inhabilitació que a Torra i una condemna molt més alta que la que van rebre els exconsellers Mundó, Borràs o Vila. La darrera Diada, Òmnium va plantar 2.850 cadires davant l’Arc de Triomf amb el nom de tots els represaliats que hi ha hagut fins ara. Eren 2.850! Ho saben, que el que reclama tota aquesta gent és un referèndum? Me n’he anat a buscar-ho, això del poli bo, poli dolent. Als manuals de negociació està perfectament documentat. “El poli dolent farà plantejaments molt durs, tal vegada inacceptables, amb l’objectiu de distorsionar la teva percepció del resultat”, diu un dels manuals d’un curs de negociació. “I el poli bo –continua– rebaixarà tot aquest plantejament, sovint sense la presència del poli dolent davant teu, es mostrarà com el moderat i et dirà que si et poses al seu costat tindràs un acord més just.” I conclou: “El problema és en la percepció distorsionada que et crea el poli dolent, que afecta la teva valoració de l’acord. L’actuació exagerada del poli dolent abaixa el teu llistó mental sobre què és un acord just i raonable: les propostes del poli bo et sonaran molt bé fins i tot quan no estan bé.” Ara ja em diran per què, després de tanta repressió judicial, m’ha vingut al cap tot això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.