Opinió

El voraviu

Pobres jutges, pobre rei!

No toquen cuixa! “L’enorme pesar” deixa clar que són uns torrapipes

Què serà dels jutges de la promoció 2020 que no han pogut tocar cuixa, el dia del lliurament de despatxos? Pobres jutges i pobre rei! (ell hi hauria volgut anar i ha trucat a Lesmes per dir-li-ho!). És imperdonable que el govern Sánchez ho hagi impedit. Per què li treuen la feina fixa? Els jutges, això sí, farien bé de modular l’emprenyament. De què es queixen? Els ha vingut 20 anys! I tots els que no són jutges (mestres, metges, paletes, ferrers, periodistes, advocats, electricistes, manyans, agents comercials, fusters i tutti quanti) que no l’han tingut mai? Què tenen de més els jutges? Són més iguals davant la llei? Si no va venir no va ser pas per seguretat. Teiatru. A l’hora d’acusar (a l’independentisme) muda que sigui capaç de posar en perill la seguretat del cap de la tribu. Blanqueja excessos que han fet, fan i faran. Però ha estat per tocar el botet als jutges traient-los el que per a ells és un privilegi (que ja explica com anem que la judicatura trobi un privilegi tocar cuixa d’un cap d’estat tan lamentable). Escoltant-los queda clar que són uns torrapipes. Lesmes ha expressat un “enorme pesar”. Per l’amor de Déu, home! Com a mínim expressa un “hondo penar”. El de la lletra dels germans Lara, el Piensa en mí (1935), que van popularitzar Luz Casal (1991) i Chavela Vargas (1994). Nosaltres ens revenim de La Trinca i el rei que plorava, afegim uns jutges a la ploranera i ens preguntem: i el pobre cavall, què? Eh? Eh?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia