Opinió

El voraviu

Put a purins i és llei

Aproven el concepte ‘patrimoni sensorial’ per defensar la vida a pagès

El cant del gall, l’olor dels purins, el renillar dels cavalls i el repic de les campanes són a França, des de dijous, patrimoni sensorial del camp, una nova noció en la legislació, que, segons els promotors, és transcendental per a la defensa de la vida a pagès i les seves especificitats. El projecte de llei havia estat aprovat per unanimitat a l’Assemblée Nationale i dijous, amb la ratificació a mà alçada al Senat, va acabar el tràmit parlamentari. Pel secretari d’estat, es “un bon projecte de llei per a la defensa de la ruralitat”, i va assenyalar que “la vida al camp implica acceptar algunes molèsties”. “Tot i que els sons i les olors del camp poden donar lloc a diverses disputes, els sons i les olors que caracteritzen els espais naturals ja formen part del codi ambiental. Una consagració que permet inscriure-les al patrimoni comú de la nació.” El projecte de llei s’origina en una recollida de signatures després que fos assassinat un gall (el coq Marcel) “perquè cantava al matí”. El concepte sensorial, unit al de patrimoni immaterial i etnològic, que ja existia, servirà prou per amorosir disputes entre pagesos i urbanites teletreballadors, que ara se sumen als turistes rurals. La pandèmia porta a un nou estadi de la relació entre la vida del camp i la vida de ciutat i no estaria malament agafar l’exemple francès i adaptar-lo per evitar la sensació que “de fora vingueren i de casa ens tragueren”, que deia l’àvia Neus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.