Economistes per l’estat del benestar

Feia un cert temps que no sentíem parlar del tracte econòmic que rep Catalunya per part de l’Estat. A les actualitzacions del dèficit fiscal que fa la Generalitat i als estudis puntuals de la Cambra de Comerç, s’hi ha afegit una contribució que va en la mateixa línia, però agafada amb una perspectiva pràctica i directa: la millora del benestar de la població catalana en cas que es corregís una part, només una part, de l’escandalós i crònic drenatge de riquesa que aplica Madrid a Catalunya. Els economistes Carreras, Casas, Montserrat, Quer, Raventós i Reyner, sota la denominació de grup Economistes pel Benestar, centren l’atenció en millores que podríem aconseguir si el tracte que rebéssim tots el catalans en matèria de recursos públics per habitant fos semblant, no pas a Àustria o Dinamarca, sinó... al País Basc, un comunitat alhora tan propera com llunyana.

En el document (https://sites.google.com/view/economistes-pel-benestar/) els autors xifren en poc més de 9.000 milions d’euros la quantitat de diners que es disposaria de més, i fan el supòsit d’assignar-los a destinacions específiques que afecten pràcticament totes les famílies catalanes, en un moment o altre del temps: gratuïtat total de les llars d’infants i de l’etapa infantil, abaratiment de l’escola concertada, millora de l’atenció primària, reducció de llistes d’espera, augment de l’atenció domiciliària, creació d’un parc públic d’habitatge a nivell europeu, inversió i gestió per revertir la vergonya diària de Renfe, entre d’altres. Es tracta d’un document fàcil de llegir, amb versions curta i llarga, molt recomanable per a dos col·lectius: 1) els poc informats sobre les conseqüències pràctiques, directes i diàries d’un sistema de finançament injust; i 2) els negacionistes del dèficit fiscal, entre els quals alguns polítics destacats. Als uns i als altres, el treball els obrirà els ulls sobre el que es deixen perdre les seves famílies, no pas amb la independència, sinó amb un tracte fiscal, senzillament, digne.