La democràcia recula a Myanmar
La democràcia té un repte permanent per defensar la sobirania dels ciutadans davant els intents de determinades elits d’apropiar-se el poder o controlar-lo. Va passar fa pocs mesos en una democràcia consolidada com els Estats Units i passa aquests dies en una de les més fràgils del món, a l’antiga Birmània, ara Myanmar, en un context totalment diferent, però en circumstàncies similars. Dilluns, els tancs van envoltar el parlament per impedir que s’investís un nou govern sorgit de les eleccions del novembre, en què la Lliga Nacional per a la Democràcia va obtenir una majoria absoluta incontestable amb 396 dels 476 escons en joc. L’exèrcit va detenir el president Win Myint, el govern en funcions, els diputats del partit guanyador i la seva líder i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, i va instaurar l’estat d’excepció amb el pretext d’un suposat frau electoral, del qual no hi ha cap prova.
La qüestió de fons és que els militars van recollir el poder de les mans del colonialisme britànic a mitjan segle passat i no l’han deixat mai, ans al contrari, l’han patrimonialitzat. El 2011 van concedir un pas al cantó per promoure una “transició a la democràcia”, però el nom no fa la cosa. La realitat de la fràgil democràcia de Myanmar és la d’un exèrcit que tutela les institucions de govern, emparat per una Constitució que li reserva una quarta part del parlament i la facultat d’assumir el poder en qualsevol moment, i que, en la mesura que el vot dels ciutadans s’ha allunyat de les seves afinitats polítiques, ha acabat fent explícit el seu poder. La resposta popular s’ha fet present en forma de protestes massives al carrer, desobediència civil i fins i tot vaga general en defensa de la democràcia, però no es pot ser gaire optimista esperant que la comunitat internacional doni als birmans alguna cosa més que un suport cosmètic a la seva causa, particularment una Europa que amb prou feines se’n surt de defensar la democràcia real dins les seves fronteres.