Tot s'hi val “Ja et val!”

La xafogor no és amiga del civisme, i Hereu, que ho sap, ens adverteix que “A Barcelona tot hi cap però no tot s'hi val”. El primer hi és Barcelona però el segon pertany al verb valdre-s'hi, que no és als diccionaris perquè s'ha format fa poc a partir del gir no s'hi val. És un verb defectiu, com caldre, i sol ser negatiu. Vol dir que una acció (no) està permesa. Així, diem que un gol no val i que fer-lo amb la mà no s'hi val. En castellà estàndard diuen sempre no vale, però en països com Mèxic i Veneçuela és habitual sentir no se vale, fins i tot volent dir no hi ha dret. I això, que no hi ha dret, pensem els barcelonins que, malgrat la gran campanya, hem de tancar finestres i morir-nos de calor, o aguantar l'aldarull al carrer fins a la matinada.

Molts pares catalans corregeixen els fills quan diuen val o vale per expressar acord, els fan dir entesos!, d'acord! Com a molt els deixen passar algun OK. També està de moda entre els adolescents dir ja et val!, que és com dir-li a algú com et passes! Als pares correctors us suggereixo que proveu de fer-los dir ja hi vas ja!, molt viu en alguns dialectes. Però si us contesten ja et val!, val més que de moment ho deixeu córrer. I, per si us serveix de consol, sapigueu que no està tan lluny de ja ho val!, que a Mallorca sempre s'ha dit per mostrar sorpresa i estupefacció.