El voraviu
Orgia punitiva, sí
Costa discernir què és més de jutjat de guàrdia en el cas dels 13 estudiants
Què és més escandalós, la falta de clares proves incriminatòries contra els 13 estudiants, la forma quasi prospectiva com es varen recollir aquestes proves, l’animalada de pena que se’ls demana o l’absència de líders polítics que surtin a dir que en fan un gra massa? On som? Què ens ha passat? En què ens hem convertit? Pel que fa a la pena sol·licitada estem, com molt bé ha assenyalat l’advocat defensor, davant d’una “orgia punitiva”. Algú s’ha gronxat més que el grupet violent que va acudir a la convocatòria del Sindicat de Periodistes dels Països Catalans aquell 2 de març del 2017 contra les taxes universitàries. No seré jo qui justifiqui que petin l’aparador d’una entitat bancària, els caixers automàtics i cremin un contenidor. Però vuit anys de presó? Tota la solidaritat amb l’empleada de l’oficina bancària on van trencar els vidres a cops de martell. “Vam sentir por, impotència i ràbia per un atac gratuït que no enteníem.” Però repeteixo, vuit anys de presó? Què és això? Estem sotmesos a l’imperi de la llei o a l’imperi de la doctrina Marchena? On ha quedat aquella màxima tan famosa de la proporcionalitat? Com pot un mosso d’esquadra declarar que a cap dels acusats se l’ha pogut identificar clarament, i que només es veuen amb cor de determinar-ne un per la roba? I com pot sentenciar que “d’una manera o altra van ajudar-hi”? No hi estic pas ajudant també jo amb aquestes ratlles?
