opinió
Definir la Devesa del futur
S’han fet petites accions que han millorat el parc, però hi falta una mirada global
Fa més de tres anys que el govern de Girona va decidir aparcar en un calaix el pla especial de la Devesa. En un primer moment, el març del 2018, es va dir que s’obria “un parèntesi en la tramitació” per tal de treballar “per ampliar el consens social al voltant del futur del parc”. Poc temps després, però, ja es va deixar clar que es descartava del tot recuperar, ni que fos modificat, el document: s’havia decidit apostar per actuacions concretes i no per un macropla que preveia una inversió de 30 milions en 20 anys i que, segons es va dir, s’havia allunyat molt del propòsit inicial i de la voluntat de la ciutadania expressada en un procés participatiu.
Des de llavors certament s’ha anat en la línia de petites actuacions que estan millorant el parc, des dels circuits de salut i cal·listènia (fruit, s’ha de dir, de la decisió dels veïns dedicant-hi diners dels pressupostos participats) fins a millores en mobiliari i il·luminació, passant per l’ampliació i dignificació de l’espai d’esbarjo per a gossos després de la marxa (finalment, després d’anys encallat) de l’Agility. També es va fer un estudi de l’arbrat, en què es va constatar que el parc és “un geriàtric de plàtans” però amb un risc de caiguda “molt baix”. I s’hi han potenciat actes culturals i musicals de mitjà i petit format, sobretot a la zona de la plaça de les Botxes.
Continua faltant, però, un plantejament general. Cal una mirada global, obrir el focus més enllà de les accions puntuals i definir quin parc es desitja a mitjà i llarg termini. I per això és bàsic saber quin tipus d’activitats són les que s’hi volen i quines no. Salvem la Devesa, molt crítica amb els activitats “intensives”, fa anys que reclama l’actualització del pla d’usos del 2010, o bé que directament se’n faci un de nou. De fet, denuncien que hi ha aspectes del vigent que no s’han complert mai, com ara la distància de les parades (tant de mercat com de fires) amb els arbres, una mesura que també s’assenyalava en l’estudi de l’arbrat que va fer el govern.
El debat sobre la Devesa és ja podríem dir etern, no ve ni d’aquesta dècada ni de l’anterior, i cal afrontar-lo d’una vegada. Almenys definir quin tipus de parc es vol, i a partir d’aquí fer les actuacions que hi encaminin. Segurament té raó el govern i no calen projectes de molts milions i dècades d’execució com el pla aturat, però sí atrevir-se a fixar d’una vegada una visió clara de futur del parc.