Sense tovalló de paper

El futbol és una delícia. Un espectacle brillant fins i tot sense tovallons de paper a mà per fer més èpic l’episodi. Una empresa factura prop de mil milions d’euros, en té més de mil de deute, n’ha perdut noranta-set el darrer any conegut i la facturació li ha caigut per meitats. Vota un nou consell, i just abans de començar plega el dels números, que diu que se’n va a l’estranger però reapareix al cap d’unes setmanes de responsable de la comptabilitat del govern. El president reuneix els avals personals que necessita de miracle, i al cap de res ja s’anuncia que no els hi renovaran. Li han perdut la confiança. Havia centrat molt la seva proposta a mantenir el principal actiu de la companyia, però l’actiu es perd a mans de la competència sense cap tipus de transacció econòmica. Per fitxar personal imprescindible han d’implorar a personal que sobra que es rebaixi el sou o plegui, però no hi ha diner per indemnitzar i no poden fer-los fora. El president avança el resultat d’una auditoria, que no fa pública, i anuncia que les pèrdues del darrer any són de quatre-cents vuitanta-set milions i se’n preveuen tres-cents per al proper exercici. I en aquestes circumstàncies signen un crèdit de sis-cents quilets de res, a l’1,98% d’interès a 10 anys. Quatre-cents seixanta quilets són nou endeutament, i cent quaranta cancel·laran un crèdit que pagava un interès del 6%. Ara ho provin vostès, d’anar al banc. Una delícia, el futbol!