Una ruïna de lliga

Cada dia s’entén més la superlliga tronada que muntava Florentino i que va presentar de manera ridícula en el programa d’en Pedrerol i que va ser vista i no vista. Una fugida endavant per aguantar una bastida, la del futbol espanyol, que cau com un envà de canyes. Aquesta lliga és una ruïna, encara molt més que la de fa deu anys i que tan bé va radiografiar des de la perspectiva econòmica el traspassat professor José María Gay de Liébana. El que llavors perdien tots els equips en una temporada ara ho perd el Barça sol. I el percentatge del deute acumulat sobre la facturació posa en ridícul el percentatge d’endeutament de l’Estat espanyol sobre el seu mateix PIB. Ni lliga de les estrelles ni equips galàctics. Misèria i Cia. Tancat el mercat de fitxatges d’estiu, LaLiga és la cinquena en inversió per segon any consecutiu. Darrere la Premier, la Sèrie A, la Bundesliga i la Ligue 1. Dels 1.341 milions de la Premier als 298 de LaLiga. A Florentino, que n’ha posat dos-cents sobre la taula per Mbappé, que d’aquí a un any queda lliure, el PSG li ha dit que pugi aquí dalt i balli. Mediapro, que havia fet pensar a més d’un que en els seus dominis no es ponia el sol, negocia ajornaments del deute de quinze dies en quinze dies des del juny. I el Barça ha hagut de tornar Griezmann amb un llacet a l’Atlético de Madrid. Una ruïna, LaLiga és una ruïna. És molt possible, i potser ja seria hora, que assistim a la caiguda dels déus.