opinió
Bicicletes, sí, però amb ordre
Cal garantir la convivència de les bicicletes amb els altres vehicles
La pràctica del ciclisme d’oci ha augmentat considerablement. És una activitat compartida per molts. Fantàstic! Fem esport, socialitzem i reduïm l’agressió dels carburants sobre el medi ambient. Ningú dubta que és una cosa bona que grups d’amics (deixem de banda ara els clubs professionals) es trobin, descobreixin rutes i racons, i comparteixin experiències (que si l’altre dia vaig passar per un lloc espectacular, que si m’he comprat una bici nova últim model, que si ens aturem en aquest poble i esmorzem, etcètera). I a les comarques gironines hi ha moltes carreteres, carreteretes i camins que fan les delícies dels ciclistes. Però, com en tots els àmbits, quan la situació es desborda, és necessari fer-ne una anàlisi i, si cal (que crec que sí), posar-hi més normes i mesures de seguretat, sobretot per garantir la convivència de les bicicletes amb els altres vehicles que circulen per aquestes vies i camins.
No us equivoqueu, no criminalitzo ni ciclistes ni conductors; jo soc la primera que, malgrat que no de manera habitual, quan puc agafo la bici i vaig a fer un tomb, i també circulo en cotxe per aquestes carreteretes. Per tant, com que conec les circumstàncies de les dues bandes, crec que puc opinar amb una certa objectivitat. Molts ciclistes, ja avesats a la pràctica, circulen seguint les normes i saben què han de fer en tot moment. Però n’hi ha que, vinga, xauxa! Com si pensessin que, en nom del dret a l’oci, tot estigués permès. De la mateixa manera, hi ha conductors que, sobretot a l’estiu (quan les bicicletes a les carreteres sovintegen), perden la paciència i fan imprudències.
D’entrada, tinc els meus dubtes en relació amb el fet que les bicis puguin circular per vies més o menys principals que no reuneixen les condicions adequades, sobretot on no hi ha vorals; això dificulta la circulació i posa en perill els ciclistes. També, als pobles, sobretot als més petits, no hi ha suficients espais habilitats per a l’aparcament de bicicletes i això es tradueix, de vegades, en aglomeracions d’aquests vehicles en qualsevol lloc proper a establiments de restauració. I podria seguir, però em sembla que queda clar el que reclamo: adaptar les vies de circulació i els espais (amb les mesures que calguin) a aquesta nova situació, que ha vingut per quedar-se, i benvinguda sigui.
