Puntí, en el sant del pare

“Quasi ja hi soms ...#tictac #29O #escalesdelacatedraldegirona #adriàpuntí #narcíspuntísants #viatgedunsavivilatristacapaenlloc #amor #música #vida #felicitat”. Missatges semicríptics per Instagram, que els fans fidels entenen bé i celebren. En un cos més gran, “#Puntinitzat” i “#johiseré” eren les etiquetes que acompanyaven unes fotos en blanc i negre sense donar gaires pistes sobre la cita: 28 d’octubre, a mitjanit, a les escales de la catedral; per tant quan tot just començava el divendres 29, diada de Sant Narcís, patró de Girona, i, a un nivell més íntim i personal, sant del pare d’ Adrià Puntí , Narcís Puntí Sants. El músic saltenc, que en els últims mesos ha tornat a donar senyals de vida amb alguns concerts en solitari en diferents punts del país –dissabte vinent serà a Jafre–, va convocar els seus seguidors en una nit tan assenyalada, poques hores després del pregó del GEiEG que va obrir les Fires, per oferir un concert sorpresa en homenatge al seu pare, a les escales de la catedral de Girona. Diuen els que van ser-hi que un Puntí d’aspecte força canviat, però en plenitud de facultats artístiques, va tocar una bona estona i va avançar fins i tot algun tema d’un possible nou disc encara sense data. També va aprofitar la confiança del petit comitè per conversar amb els assistents.

Així, Puntí va tornar també a l’escenari monumental de les escales de la catedral, que no és nou per a ell: amb Umpah-Pah hi va actuar el 19 de juliol del 1990, fa més de trenta anys, per presentar els temes de la seva primera maqueta, Tomahawk, en un concert gratuït que formava part de la programació d’estiu de l’Ajuntament de Girona. Al mateix escenari, uns dies abans, el 5 de juliol també va oferir un concert Ovidi Montllor, acompanyat del seu fidel Toti Soler, però aquesta ja és una altra història.

Tornant a Puntí, el 1990 també va actuar amb Umpah-Pah a les Fires de Sant Narcís, el 27 d’octubre a les antigues casernes, compartint cartell amb Barri Baix i Triclínium. La crònica del concert en aquest diari recordava que hi van assistir unes 300 persones i que el públic es va queixar del preu de l’entrada, queixa que va ser secundada des de l’escenari pel sempre indomable Puntí. Uns mesos després, va aparèixer el primer disc d’Umpah-Pah, Raons de pes (Salseta, 1991). I ara, tres dècades després, la història continua.