Opinió

35 anys...

L’‘aturada’ forçosa li havia alentit el pensament i el moviment

Era amic d’una persona de Figueres –ara ja és morta– que va passar més o menys mig any en coma al Trueta. A vegades els amics acompanyàvem la seva muller (no condueix i a vegades costa d’emprendre l’aventura d’arribar-hi en bus), perquè ella i nosaltres el poguéssim veure les escasses estones que ens era permès. S’entenen aquestes limitacions hospitalàries, sobretot ara després de la Covid; al capdavall un coma a l’UCI no és ni una cama trencada ni... I bé, un dia es va despertar, o el van despertar després d’haver-li tractat una greu malaltia que patia. Li va costar molt de reprendre les activitats corrents de sis mesos abans, les mentals i les físiques. L’aturada forçosa li havia alentit el pensament i el moviment. Recuperar la vitalitat mental i la pèrdua de musculatura va costar-li mesos de pràctica.

Quan va aparèixer la primera notícia del gallec que, després de trenta-cinc anys a l’UCI, s’havia despertat, les fotos el mostraven dret i eixerit, i assegut a l’ordinador i escrivint... poesia! No cal ser sanitari, ni del nivell més elemental per, immediatament, haver desconfiat d’aital suposada efemèride. Ni dret, ni eixerit, ni domini d’un artefacte que en temps de Tarradellas –del suposat coma– encara no era a l’abast, ni escriure lírica. De més, diu que no es reconeixia davant del mirall, ni reconeixia la seva dona en la xicota del temps de Fraga acabat de transvestir en demòcrata. Però passaven les hores i la bola de neu anava adquirint diàmetre. Sentíem exclamar entusiasmats a en Pellicer i en Cruanyes que, estant a l’UCI, el gallec s’havia casat i que tenia dos fills, tot plegat sense aclarir si pujant o baixant l’escala. Immediatament els tertulians de més categoria, ha!, especulaven sobre com li havien succionat el semen per etcètera, i algun replicava que el dorment no hauria pogut donar el consentiment ni per casar-se, ni per al transvasament d’espermatozous. Mai no hi va faltar qui hi afegia una amenitat més, la més òbvia en aquests trencacolls: la dona li havia posat banyes de la magnitud d’una ria. Quan la impostura estava a punt de rebentar, hi van tirar aigua: era en un coma... vegetatiu que permetia al comatós de sortir a dinar amb la dona els diumenges. U, dòmino per al gallec: si vol, vendrà més llibres de la fake que en Gerard Quintana. I dos: bona part del periodisme –mani?– nacional i estatal, que s’ho facin mirar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.