Pakistan

Primer. L'ONU es queixa que la mala imatge internacional del Pakistan li impedeix recollir els mínims ajuts econòmics que necessita urgentment per lluitar contra les devastadores inundacions que han deixat aquest país en un estat de desolació. L'organisme internacional no precisa quines són les raons d'aquesta “mala imatge” però no costa gaire imaginar que la societat occidental, ben o mal informada, pot considerar el Pakistan un gran refugi d'Al-Qaida després d'anys de guerra contra els talibans a la veïna Afganistan.

Segon. Com recordava Joan Poyano abans-d'ahir en l'article “Misèria atòmica”, el Pakistan és un estat que gasta el 20 per cent dels diners que té en despeses militars per una raó ben senzilla: el terror atàvic que senten contra una de les potències nuclears del món, l'Índia. L'exèrcit, doncs, disposa de les millors armes per defensar-se d'una hipotètica i impossible (afegeixo jo) invasió índia, però el govern és incapaç de socórrer mínimament els seus propis ciutadans davant d'un gran desastre natural.

Tercer. El Pakistan té mala imatge en el món occidental però tampoc és la nineta dels ulls dels països musulmans, que consideren que el seu govern col·labora descaradament amb els Estats Units, precisament contra els talibans, que per nosaltres són uns malparits però que per ells no deixen de ser germans musulmans.

Conclusió: No només algunes ONG europees i nord-americanes i la tradicional caritat cristiana haurien abandonat els pakistanesos a la seva sort. La família reial d'Abu Dhabi, per exemple, s'ha gastat en només tres anys 300 milions de dòlars en fitxar jugadors per a un club de futbol, el Manchester City. Curiosament aquesta és la xifra que demana l'ONU per pal·liar el sofriment dels principals afectats per les inundacions.