Opinió

Personatges de l’Empordà

Una altra, la Lídia de Cadaqués, Lídia Savanna en el dir de la gent del poble

Pere Coromines ho contava així: “Eren els plagues de Llers: en Met Pelatrumfes i en Met Jajà, companys de tota la vida, que es van discutir i van sortir de casa decidits a matar-se. Van estar tot el matí a la ratlla de França, ara et mato i ara no et mato, fins que van adonar-se que es feia tard per anar a dinar. Reconciliats de cop, van córrer amatents en cerca de la manduca.”

També a Llers es contava d’un caçador que, en veure un núvol fosc, li va descarregar un tret i veié caure una cosa a terra. En collir-ho, veié que era una orella humana. De nou a casa, s’adonà que a la seva sogra li faltava una orella.

Temps enllà es parlava d’un pescador de Cadaqués, de malnom Mitjalluna, que cada matí trobava el llagut en un lloc diferent de la platja. Una nit va espiar amagat en un racó i veié com tres dones, vestides de negre, salpaven amb la seva barca dient: – “Vara per una, vara per dues, vara per tres...” Així, es deia, anaven i venien d’Amèrica en una hora.

Una altra, la Lídia de Cadaqués, Lídia Savanna en el dir de la gent del poble. Sempre va viure obsessionada que ella era la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors, del qual estava bojament enamorada. Era una bruixa, realment, la Lídia, com es va dir?

Un altre personatge fou el Gambo de l’Escala. Deia, de quan era jove: – “Aleshores, per dinar menjàvem cargols i per sopar ens fotíem les cloves...” O: – “Si pogués cobrar tot el que dec, seria milionari...”

Un dia a la farmàcia demanà una aspirina. L’apotecari li digué: – “Que te l’embolico?” – “No, si et sembla me l’enduré rodant...” El dia del seu enterrament va bufar una tramuntana que aixecava la cua als gossos.

El poeta Josep Maria de Sagarra estiuejà uns anys al Port de la Selva. Un dia, sortint a passejar, dalt d’un penya-segat va trobar-se amb tres dames tot refistolades: – “Oh, senyor Sagarra! Ens faci un vers, apa, ens faci un vers!”.

El poeta rumià un moment i va respondre, simulant orinar sobre el mar:

– “Pixo a l’abim, / davant la mar blava. / Allà, el cap de Creus. / Aquí, el cap de la fava”... Mai més aquelles dames li van dir res.

Velles històries d’altre temps, quan de la palla en feien fems...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.