Opinió

opinió

Aragonès i Sánchez

Els daltabaixos en la política catalana i espanyola no fan tremolar electoralment ni Pere Aragonès ni Pedro Sánchez. Ambdós mantenen l’objectiu d’esgotar les legislatures passi el que passi. El calendari electoral va directe a les municipals del 2023, amb Andalusia aquest juny com a termòmetre per saber on són el PSOE i el PP. Sánchez passa més mal moment que Aragonès, que pot anar trampejant la situació esperant que s’aclareixi la situació de l’independentisme després del congrés del 4 de juny de JxC i del context econòmic. Sánchez no ha pogut apaivagar l’escàndol de l’espionatge amb la destitució de Paz Esteban del CNI. Fins i tot els seus socis de Podem ho consideren un gest de mínims i insuficient, haver fet rodar el cap d’una funcionària sense dir-ne el motiu real. ERC, JxC i la CUP a Madrid esperen més gestos, tot i que són conscients que en cas de caure Pedro Sánchez, malgrat que reneix i surt indemne, hi ha enquestes que assenyalen que el PP i Vox poden arribar a governar Espanya. El mal moment de Sánchez també és l’arribada de Núñez Feijóo. Feijóo té un lideratge fort i més centrat sempre que sàpiga fer oblidar el passat del Partit Popular i faci gestos en contra de coalicions amb Vox com ha passat a Castellà i Lleó. Més difícil ho tindrà a Andalusia. Un cop més els mals moments de Sánchez passen per l’economia. Pinten bastos en la inflació i no ha pogut regar amb fons europeus totes les empreses necessitades per la pandèmia. Sánchez està molt pendent de decisions del Banc Central Europeu. Li crema en el mandat la relació amb Catalunya. ERC està descontenta i l’oposició creu que ha fet massa concessions que van començar amb els indults. Mals moments, però segueix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.