El futur de l’empresa i del país

La Cambra de Girona va organitzar una vetllada teatral titulada L’empresa puja a l’escenari per homenatjar l’empresa en general i el sector de la cultura i el de la salut en particular. El sector empresarial s’hi està deixant la pell i temo que ni la societat ni les administracions li atorguen el valor i el reconeixement que mereix. Estem resistint una tempesta amb turbulències inimaginables: la pandèmia, la puja de preus de l’energia, la manca de matèries primeres i l’ona expansiva d’una guerra que semblava impossible i que ens ha ofert escenes d’una crueltat que posen en dubte el progrés de la humanitat.

Aquests temps d’incertesa obliguen a un replantejament i molts es pregunten si tot l’esforç i els maldecaps valen la pena. L’obra de teatre que hem promogut, amb guió de Sergi Pompermayer (Plats bruts), intenta captar les inquietuds de l’empresa i de les cambres. Plantejàvem una escena en un hipotètic any 2035, en què la presidenta de la Cambra feia un discurs amb unes reflexions que ens ajuden a afrontar el futur:

“El futur que voldríem i pel qual hem de treballar dibuixa unes cambres més fortes que mai, actualitzades i reinventades en sintonia amb els nous temps per tal d’impulsar el teixit empresarial, garantia de benestar i progrés. Al nostre futur hi veiem un país divers que treballa en xarxa, en el qual no necessàriament tot ha de passar per la capital. Els tretze plenaris de les Cambres de Catalunya recullen de baix a dalt les opinions i aportacions de tots els territoris i de tots els sectors econòmics. Som com un parlament d’empreses que s’ha convertit en un organisme indispensable per al govern. Hem sabut posar la tecnologia al servei de les persones. I sembla (en aquest nostre futur que imaginem) que fins i tot comencem a guanyar la batalla del canvi climàtic. La societat civil, que sempre ha estat el motor de Catalunya, continua implicada en projectes molt diversos. Les empreses no fallen mai. Han aixecat projectes sanitaris, esportius, culturals i de tota mena. Les empreses continuen estant darrere del benestar de la ciutadania, oferint als seus treballadores una manera de guanyar-se la vida, de realitzar-se com a persones i afavorint el progrés de la societat. L’empresa ha estat una eina essencial per contribuir a crear una societat més justa i inclusiva, proporcionant a tothom una feina amb sentit.”

A l’obra de teatre posàvem com a punt d’inflexió per a tots aquests canvis, com la causa que origina el clic que ens obliga a remar en una mateixa direcció, els anys de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. La presidenta de futur continua: “És el moment en què vam prendre una gran decisió: o ens enfonsàvem afeblits per les nostres diferències o ens en sortíem tots junts, sense deixar ningú enrere. Teníem por que la globalització i la uniformització del món pogués acabar amb el nostre país, però hem sabut convertir en una riquesa la nostra particular manera de fer, de ser i de parlar. I com ha passat sempre, l’empresa hi ha tingut un paper decisiu. Quan la necessitem, l’empresa puja a l’escenari de la nostra història. És l’Esperit de Catalunya del qual parlava el doctor Josep Trueta. Només vull acabar dient que, més enllà de la nostra història, si les Cambres de Comerç som aquí avui (més fortes que mai) és perquè hem sabut ser útils a l’empresa, útils a la societat i útils al país.”

En aquestes paraules, hi veieu massa utopia? Us sembla un futur massa idíl·lic? Crec que ens hem de marcar objectius ambiciosos, no deixar-nos acovardir pels esdeveniments i treballar tots junts per fer possible el millor futur imaginable.