Opinió

opinió

Carta oberta a Borràs, Elena i Aragonès

Sr. Aragonès, Sra. Borràs i Sr. Elena, el col•lectiu “Silenci…plantem cara”, els hem dit “adéu” després de sis mesos portant a terme una acció pacífica, de dilluns a divendres, consistent a passejar-nos encartellats, amunt i avall per davant de la façana del Parlament. I durant aquest període, els hem observat detingudament i hem pogut veure en cadascun de vostès tres ineptitud, mentida i hipocresia, respectivament.

Quasi cap diputat ni membre del Govern, no ens han fet cap cas, ni a nosaltres ni a les nostres crítiques i reivindicacions. El ciutadà té tot el dret de no fer-vos cas als polítics, però a vosaltres no us és permès fer el mateix amb els ciutadans, sou els nostres representants i cobreu un bon (massa) sou per ser-ho. La vostra superba actitud, menyspreant les nostres crítiques i reivindicacions, fa que el dia 23 de març, mentre una part del nostre col•lectiu continuava amb l’acció davant del Parlament, nou de nosaltres vam accedir, com a públic, a la sessió de control, en la qual precisament vostès tres eren presents. Quatre dels membres del col•lectiu vam baixar, en estricte silenci i amb tot el respecte que es mereixia l’acte (el nostre, vull dir), fins ensenyar-los allò que durant mesos no havien volgut veure i facilitar-los així la millor lectura de les crítiques i reivindicacions. La presidenta Borràs, després d’advertir-nos, va suspendre la sessió 2 minuts i mentre el Sr. Elena marxava de l’hemicicle esverat, i el president Aragonès restava petrificat, la presidenta va baixar per demanar-nos, molt educadament (això sí que ho té, ella) que abandonéssim l’hemicicle i així ho vàrem fer.

Aquesta acció va tenir entre la premsa, els diputats i la Mesa aquella repercussió que no havia tingut l’acció durant els 6 mesos. Va requerir un informe del secretari general, que aconsellà que no se’ns permetés “fer pipí” al Parlament: “castigats per dolents!”, i amb amenaces se’ns obliga a la humiliació de posar-nos darrera la tanca com si fóssim una extensió del zoològic de la ciutat, restant l’acció del tot ineficaç ja que els membres de la mesa posen davant la tanca els seus grans cotxes tapant tota la visibilitat. Això sí, quan l’ANC va a aplaudir la presidenta i a abraçar-la, llavors sí que poden estar en aquesta zona prohibida, com el proppassat dia 28/04/2022. Visca allò que “tots som iguals davant la llei”. És clar que diuen que les nostres passejades i “silencis” posen en perill la seguretat del Parlament de Catalunya. Va, home, va!

La baixada a l’hemicicle no va tenir res a veure ni amb el pipí, ni amb les passejades ni amb els “silencis”, sinó amb el permís de tres grups parlamentaris, el de la presidenta, i a “una porteta que no és blanca, però que també s’obre i no es tanca”. Però sí amb la seva actitud prepotent, egocentrica i el seu menyspreu al col•lectiu “Silenci... plantem cara”. Si s’haguessin interessat pels escrits que els vam fer arribar i per la nostra trajectòria des del 2018, haguessin entès un col•lectiu que després de l’1 i 3 d’octubre:

Es va plantar 5 hores diàries durant 1 any i mig, davant del Palau de Justícia de Tarragona; vam boicotejar la celebració del patró de la Policia Nacional; converses, amb la secretaria del Sr. Llarena, del Sr. Marchena, la Fiscalia de Madrid, el fiscal en cap de Tarragona, magistrats, el comissari en cap de la Policia Nacional, el ara comissari en Cap dels Mossos d’Esquadra Josep Maria Estela, en David Boneta, en Ramon Franquès, i el cap de la BRIMO, Xavier Pastor; l’anada a Madrid amb els nostres “silencis”, davant del Tribunal Suprem i del Constitucional; passar les nostres pancartes pels controls de seguretat del Senat i del Congrés i mostrar-les a l’hemicicle fins que la presidenta Anna Pastor ens va fer fora; i que des del primer dia del judici del Procés, fins a l’últim, ens vam manifestar davant del Tribunal Suprem, 8 hores diàries.

Senyors i senyora, el que va passar en el seu “sagrat hemicicle” no va ser un problema de seguretat, que també, sinó del seu “melic”, que és el que es miren vostès tot el dia. Creien vostès que nou membres del col•lectiu “Silenci...plantem cara” volien anar a la sessió de control perquè els feia il•lusió i els cauria la baba veient-los a vostès i tota la resta de “vividors” de l’hemicicle? Doncs no. I d’això, Sra. Borràs no se’n diu fallar a la seva confiança, com diu vostè. Se’n diu “llibertat d’expressió” i “dret de manifestació”.

La resposta, de vostès tres, a la nostra acció pacífica, va ser deplorable. El president Aragonès confirmant la seva ineptitud i incapacitat de reacció; la presidenta Borràs com una mestra caduca castigant el nen que s’ha portat malament sense anar a “fer pipí” i quan se li demanen explicacions fent ús de la mentida per excusar-se. I el conseller Elena, amagant-se darrere del sotsinspector, conculcant drets i llibertats fonamentals com el de reunió, manifestació, llibertat d’expressió i deambulatòria.

Senyors i senyora, el problema que tenim la ciutadania és el de l’obediència i el de convèncer-nos que la solució dels conflictes passa, per la desobediència. Hem d’aprendre a desobeir i quan parlem de conflictes entre l’Estat i el seu Govern, vostès també n’han d’aprendre de desobeir, i si no s’atreveixen a fer-ho, doncs cap a cas. I no ens val qualsevol independència o república, perquè ens podem trobar amb sorpreses, com personatges com vostès que són iguals que aquells de qui tant es queixen, uns “vividors” de la política, capaços de qualsevol il·legalitat per tal de perpetuar-se en el poder. O no haurien comprat, vostès també, el programa Pegasus si haguessin pogut?

Cada cop més ciutadans estem decidits a: “VOTAR-VOS? NO GRÀCIES!” I si guanya la dreta o l’extrema dreta, no serà pas per culpa nostra, serà per culpa vostra, dels que no ens haureu donat cap raó per votar-vos. Ja estem farts de les vostres misèries i de tants i tants anys votant els “dolents” perquè no governin els “més dolents”.

Les nostres eines són molt humils: constància, perseverança, imaginació, esforç i assumpció conseqüències de les nostres accions. I estiguin segurs Sr. Aragonès, Sra. Borràs i Sr. Elena, que el dia que a vostès, ara els nostres repressors, els toqui la repressió, la injustícia o la presó, el col•lectiu “Silenci” serem als carrers reclamant justícia i la seva llibertat. Perquè estem per la JUSTÍCIA SOCIAL, que comprèn tots els drets i llibertats fonamentals, com a condicions intrínseques d’una vida digna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia