Opinió

A la tres

El meu penis, el seu escot

“La censura anatòmica i els documentals sobre el sexe reflecteixen les nostres contradiccions

No ens podem pas queixar del sentit de l’espectacle de TV3, capaç de reflectir a la pantalla amb pocs dies de diferència les contradiccions sexuals de la nostra societat educada en la repressió catòlica: primer censuren l’escot de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i després ens ofereixen un Sense ficció ple de titoles en primer pla. Sobre la –innecessària– polèmica de la regatera, la protagonista recomana que girem full i dona l’episodi per bo si ha servit per reflexionar sobre la pressió estètica damunt de les dones. Respectem-ho, doncs, però a mi em falta –o no he sabut trobar– un detall interessant de saber: la mà que va perpetrar la censura era masculina o femenina? Pel que fa a la glorificació de Jo i el meu penis, la veritat és que costava d’entendre a qui anava adreçat el documental, farcit d’obvietats, però tal com diria la portaveu, si la seva emissió ha servit per reflexionar sobre la pressió estètica damunt dels homes, benvingut sigui. El més curiós han estat els comentaris previs que hem pogut sentir a ràdios i televisions sobre un reportatge que encara no havíem vist. Una tertuliana, per exemple, es mostrava escandalitzada perquè un dels testimonis masculins suposadament proclamava que la seva polla era la que manava. Una afirmació, insistia ella, intolerable en un context de violacions tan habituals. Llàstima que parlés sense haver vist el documental, perquè el que s’hi sent i s’hi veu és un home dient que és en el seu cos, on hi mana la polla, el centre de la seva persona, a vegades més desperta que ell mateix. Una altra tertuliana eixamplava el debat amb una altra aportació: “Les meves filles practiquen futbol i esports abans reservats per als homes”, afirmava, i afegia: “L’altre dia vaig anar a un festival infantil de dansa. Hi havia cent nenes i només un nen. Parlem molt de l’empoderament femení, però gens d’ells.” Sí, senyora, els nens que volen practicar activitats fins ara reservades a les nenes, els grans oblidats. Sovint oblidats en els grans debats feministes, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia