El problema és el sucursalisme desbocat

Joan Ignasi Pla va dimitir dijous al vespre com a secretari general del PSPV-PSOE. La trajectòria de Pla com a líder dels socialistes valencians ha igualat el seu cognom. Mai el PSPV havia estat tan mediocre, tan trist, tan ensopit. Almenys durant la llarguíssima etapa en què Joan Lerma el va liderar els complots, les intrigues, els sabotatges i les conspiracions alegraven el corral.

Al costat i contra Lerma –un polític de projecció mediocre però de punyal eficaç– hi havia els alegres Antoni Asunción, Ciprià Ciscar, Ricard Pérez Casado, els germans Dalton –perdó, Blasco–... Allò era una tocada de sometent contínua i festiva. Encara no havia apagat un incendi Joan Lerma que se li n’encenia un altre. Al final el partit es va socarrar i Lerma va acabar amb tots els socialistes vius entre Morella i Guardamar. D’aquelles tempestes, aquest desert. Ara el PSPV és un erm i durant els darrers anys ha estat dirigit per un polític trist que ha anat encadenant les derrotes amb els badalls. Dijous quan va dimitir, Joan Ignasi Pla va afirmar que el problema havia estat “un potent grup de comunicació” que li ha fet la vida impossible aquests dies. Però el problema no ha estat Prisa. El problema han estat ell i les sigles.

Ell, per poca cosa, i les sigles perquè ha adoptat les del PSOE en detriment de les pròpies. Va ser el mateix Pla qui va dir en les darrers eleccions que havien de vendre PSOE, perquè la gent votava PSOE i no PSPV. És a dir, els valencians havien de votar Zapatero i no pas Pla. Al remat, van votar Francisco Camps i Rita Barberá. De què es queixa Pla, ara? L’ha mort un diari de Madrid i ha estat el PSOE qui ha nomenat una gestora per enterrar-lo i qui ha posat al davant l’etern Joan Lerma. Pla no ha estat res. El PSPV no és res. Que no plorin.