Opinió

Tribuna

Les llavors de Mònica Hill

“Mònica Hill era una persona compromesa, generosa, creativa i valenta. Aquests adjectius van sortir d’una urna anònima en la presentació dels premis Mònica Hill

Mònica Hill va ser una dona de conviccions i compromís. Coneguda com a portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Vilafranca fins a la seva mort, el maig del 2021, havia militat en propostes d’esquerra des de ben jove. En el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va coincidir amb molta gent que, després, la van acompanyar al llarg d’una trajectòria vital que, lluny dels reconeixements públics, va deixar empremta en persones conegudes i anònimes. Mònica Hill va tenir la capacitat de veure les coses invisibles, les necessitats que passaven desapercebudes, les persones que patien en silenci, i va ser capaç de donar-los una resposta també en silenci, d’acord amb les seves conviccions, treballant, alhora, per intentar salvar un planeta abocat al desastre.

MÒNICA HILL

era rebel i es rebel·lava contra tot allò que considerava injust i egoista, per insalvable que semblés la causa. Era en aquesta rebel·lia on trobava força per plantar cara. Però també era militant, militant de la justícia i de l’amor, perquè només estimant es poden defensar causes perdudes, es pot ajudar per sobre de les possibilitats i es poden obrir portes que semblaven segellades. I ella ho feia. Mònica Hill era una persona compromesa, generosa, creativa i valenta. Tots aquests adjectius van sortir d’una urna anònima el dia de la presentació de la primera edició dels premis Mònica Hill a l’Escorxador de Vilafranca el mes de novembre passat. Allà hi havia amics, coneguts, veïns i persones que no havien parlat mai amb ella però que en coneixien la trajectòria d’acció política, coherència i compromís social. Allà hi havia persones en les quals Mònica Hilla havia incidit. I ara aquestes persones són vitals.

DESPRÉS DE LA SEVA MORT,

els seus companys d’ERC la van homenatjar, i veïns del Penedès van plantar una alzina en el seu nom: una alzina que és símbol de força i solidesa. Perquè així és el llegat que va deixar Mònica Hill: sòlid i fort, preparat per ser traspassat d’una generació a la següent i mantenir-se viu i present en cada moment.

JO LA VAIG REIVINDICAR

com algú important, com una dona imprescindible, una persona d’aquelles que entren a la teva vida sense adonar-te’n i hi planten llavor. I quan se’n va queda un buit, però alhora alguna cosa floreix... I tant si ha florit! Aquest dissabte, al parc de l’U d’Octubre de Vilafranca del Penedès, a partir de les 12 del migdia, hi haurà música i paella popular amb l’objectiu de recaptar fons per a l’organització de la primera edició dels premis Mònica Hill. Ho organitza l’associació Bosc Verd (de la qual ella va ser fundadora) amb la col·laboració d’un grup de persones vinculades a la figura de la Mònica. Aquest premi ja té nomenat un jurat que triarà iniciatives pensades per fer la vida més fàcil a aquells que més ho necessiten. Des de fa setmanes estan recollint propostes per decidir abans del novembre (data en què es lliurarà el primer premi Mònica Hill) qui és el mereixedor d’aquest premi. Aquesta és la llavor que Mònica Hill va plantar en totes aquestes persones, una llavor que ara comença a florir.

ELS PREMIS MÒNICA HILL,

que es lliuraran per primera vegada aquesta tardor, són la reivindicació d’una manera de passar pel món, una manera de viure somiant un món millor i posant les bases que l’aguantin. Són la reivindicació de l’esperit d’una dona lluitadora, que va ballar amb la vida fins a l’últim alè, que en va esprémer fins a l’última gota. Aquests premis són una oportunitat per fer florir allò que alguns ja porten a dins, però alhora, també, per escampar-ne de noves, per fer sorgir mirades crítiques i compromeses que animin a viure un futur millor. Si podeu, participeu-hi.

MOLTS DELS QUE LLEGIREU

fins aquí no en sabeu res, de Vilafranca ni del Penedès, ni sabeu qui era Mònica Hill. Però segur que teniu algú amb aquesta força a prop vostre. Aprofiteu-la! Enamoreu-vos de la seva capacitat de treball i compromís, encomaneu-vos de la seva lluita, i reivindiqueu-la. Perquè aquestes Mòniques són petits fars que il·luminen els camins més foscos, que troben esperança quan s’acaba i obren portes quan tot es tanca. Mònica Hill va morir el maig del 2021, amb 51 anys, però el seu esperit és viu i present des de les fulles de l’alzina que van plantar en nom seu al Penedès fins a cada alè dels futurs guanyadors dels premis Mònica Hill. I ells encara no ho saben.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.