Opinió

Raça humana

Ben retratats pel llenguatge

Gabriel Plaza, aquell jove de 18 anys enamorat de l’antropologia del llenguatge que va obtenir un 13,964 en les proves de la selectivitat, ja deu haver començat els estudis de filologia clàssica com era el seu desig. Recorden la notícia? Alumne d’excel·lència acadèmica que escull una matèria sense sortides i colossal esbroncada a les xarxes: “Que no es queixi si viu pitjor que el seu pare”, “Tan intel·ligent no és, quan perd el temps” i un munt d’injúries i burles gratuïtes. Es ha haver de defensar: “La meva prioritat és ser feliç estudiant i no estar pendent de l’èxit que suposadament obtindré amb altres carreres.” Chapeau! No solament perquè la motivació sincera obre la porta als coneixements més reeixits, sinó també perquè en un país on sobren ignorants orgullosos de ser-ho fan falta apassionats de les llengües com ell per socialitzar-nos en humanitat. Ignorants orgullosos? Ho manllevo de Jesús Quintero, el loco de la colina, que fa poc que ens ha deixat: “Mai com ara tanta gent havia presumit de no llegir mai. Els analfabets d’avui són la nova classe dominant, però sempre seran la classe dominada precisament per la seva incultura.” Som animals que tenim paraula (Aristòtil) i capacitat d’argumentar raonadament i sense ferir. Irene Vallejo, autora d’El infinito en un junco (magnífic llibre), recorda una meditació de Marc Aureli: “L’amabilitat és invencible.” I nosaltres reconeixem el valor de tots els Gabriels Plaza com a antídot a individus que s’esgargamellen amb insults masclistes des de la finestra d’un col·legi major. Al final el llenguatge ens retrata a tots!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.