Opinió

Raça humana

La ‘madame’ de les prostitutes

Maryam Firuz (1913-2008), líder del moviment feminista de l’Iran i primera activista condemnada a mort per haver difós propaganda comunista, “la madame de les prostitutes”, segons els seus torturadors, incapaços d’admetre que es comprometés per la dignitat dels éssers humans més enllà de la seva condició social. La veiem participar en dues concorregudes manifestacions, una del 1951: homes i dones, per la nacionalització del petroli, i l’altra del 8 de març del 1979: 100.000 dones protestant contra la imposició del vel per part del revolucionari règim islàmic, i fins al dia d’avui, que la lluita és de nou al carrer. Fixem-nos bé en aquesta rebel, opositora al règim del xa Pahlavi i de l’aiatol·là Khomeini que obrí camí i mereix ser recordada: divorciada d’un marit de conveniència, es va unir a Nureddin Kianuri, dirigent del Partit Comunista de Tudeh i va impulsar el 1943 el moviment per la igualtat dins de l’Organització Democràtica de la Dona Iraniana (ODMI). El cop d’estat de 1953 contra el govern de Mosadeq –CIA i M16–, que havia nacionalitzat la indústria del petroli, fou el tret de sortida per a una brutal repressió, amb milers d’executats i la condemna a mort de Firuz, que s’exilià i tornà el 1979, un cop enderrocat el xa, però el 1983 va ser arrestada com altres 10.000 militants de Tudeh i de l’ODMI, i va ser de nou sentenciada a la pena capital, reduïda a cadena perpètua per la pressió internacional. Aïllada a la cel·la, apallissada i humiliada durant deu anys, als 90 va passar a complir arrest domiciliari, i fins al final de la seva vida va defensar la unió del feminisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.