Opinió

A la tres

El nostre viacrucis

“Ara respirarem perquè baixarà la factura de la llum i aparcarem l’ateisme per suplicar que l’estiu sigui benèvol i no ens obligui a encendre massa l’aire condicionat

A finals de l’any passat, l’FMI, que sempre vetlla pel nostre benestar (pel seu no cal patir), ja anunciava que el 2023 seria un exercici de recessió per a molts països però especialment per a Europa per les conseqüències de la guerra. Al gener va insistir en les seves prediccions i semblava que l’apocalipsi la teníem molt a prop. Ara ens arriba Setmana Santa, hem tancat el primer trimestre i, malgrat que hi ha indicadors molt preocupants, l’economia sembla resistir-se a enfilar el camí de la recessió tan anunciada. Aquests informes malastrucs sempre s’han de contextualitzar una mica i cal rastrejar els vestits fets a mida. Recordem per exemple com el 2007, uns mesos abans de la gran depressió financera, l’FMI era presidit per un ufà Rodrigo Rato que en la memòria anual de l’entitat destacava la força de l’economia mundial i les excel·lents perspectives de creixement global que s’albiraven.

En aquest viacrucis interminable que és l’economia domèstica per a la majoria de mortals, aquestes prediccions sobre els grans indicadors globals sempre ens sonen a quelcom molt llunyà, tant si són en positiu com en negatiu. Ens és més comuna la lluita diària per poder arribar a final de mes amb els sacrificis que s’escaiguin, escollint, en el millor dels casos, si fem alguna sortida durant la Setmana Santa o reservem quatre xavos per a l’estiu. Ara que arriba el bon temps respirarem una mica perquè baixarà –esperem-ho– la factura de la llum i aparcarem l’ateisme per suplicar que l’estiu sigui benèvol i no ens obligui a encendre massa l’aire condicionat. I, per sobre de tot, ens preguntarem per què l’oli d’oliva val ja, com a mínim, 3 euros més que l’any passat i la llet i els ous també estan pels núvols. El Rodrigo Rato de torn podrà encertar-la més o menys, però no ens enganyarà a aquesta gran majoria de persones que sabem perfectament que no ens queda cap més remei que convertir la nostra economia en un exercici de funambulisme, sense oblidar que, excepte un miracle dubtós, només estarem per aquí una vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia