A la tres
Amb enya d’Espanya
“Per als monarques, furgonetes de marisc; per als plebeus, sobretot si porten denominació d’origen catalana, carretades de merda policial i mediàtica
Primo de Rivera exhumat del Valle de los Caídos, el rei emèrit repudiat per la mateixa Casa Reial i el Madrid renegant de la condició d’equip del Règim, aquesta Espanya, com va profetitzar Alfonso Guerra, ja no la coneix ni la mare que la va parir. La descomposició per fascicles ens acaba d’oferir una altra espanyolada de traca i mocador, amb dos reis contraprogramant-se a veure quin reunia més aduladors i assolia més minuts a les televisions. Al final, com sempre sol passar amb aquesta mena de comparacions, el duel l’ha guanyat el més veterà, inigualable a l’hora de devorar percebes amb patriòtica gola. I això que tots els espanyols saben que el de la gola no és pas el seu principal pecat. La tossuderia del coronat a l’hora de col·leccionar regates i regateres l’ha fet sortir novament del cau daurat d’Abu Dhabi, no pas per venir a pagar els impostos que ens deu, sinó per afartar-se de fruits de la Ría i per afartar la paciència d’un fill que ja no hi vol coincidir ni en els enterraments. El proper capítol ja està anunciat de cares a la imminent coronació de Carles III, una altra ocasió per comprovar qui de la borbònica família es quedarà dret en l’apassionant joc de les cadires. El més interessant de tot plegat és que la mateixa setmana del retorn esporàdic de l’emèrit hem conegut més detalls de com funcionen les clavegueres del Regne d’Espanya a l’hora d’empastifar dissidents polítics, sobretot si porten denominació d’origen catalana. Per als monarques, furgonetes de marisc; per als plebeus, carretades de merda mediàtica i policial, en això Espanya no ha pas canviat d’ençà del temps d’en Franco, rei sense corona. Els anys electorals sempre són fèrtils, no us estranyi veure més exhumacions, però resulta curiós comprovar que retirar del tristament famós Valle relíquies de la dictadura per evitar enaltiments doni vots en aquesta Espanya penjada d’una canya i, en canvi, plantejar-se convertir la comissaria de la Via Laietana en un centre de memòria històrica els aterra perquè temen que els buidaria el cabàs.
