Opinió

A la tres

Implosió de Podem

“Poques vegades hem vist una esquerda en un partit alimentada tant pels de dins com pels de fora

El canibalisme polític és més propi de les esquerres, però les dretes tampoc se’n salven, aquí tenim els exemples de Feijóo desplaçant Casado i, en clau catalana, la fi que va fer en Vidal Quadras, condemnat a l’ostracisme per Aznar. El PSOE tampoc no pot donar-ne gaire lliçons, només cal recordar el traumàtic trencament de l’històric tàndem Felipe González-Alfonso Guerra quan aquest darrer, ofegat pels escàndols de corrupció, va ser substituït per Narcís Serra. O el més recent duel entre Pedro Sánchez i Susana Díaz, l’expresidenta andalusa, que va perdre la pugna perquè la militància va preferir el primer per damunt dels barons conspiradors. Ara l’espectacle màxim de foc amic i ganivetades fratricides se centra en Podem, una formació que després d’haver conquerit el cel electoral, tal com ells mateixos proclamaven, ara s’enfronta al descens a les calderes d’en Pere Botero. Poques vegades hem vist una implosió alimentada tant pels de dins com pels de fora. Sobre l’esquerda interna de Podem hi ha diverses teories que serveixen per explicar-la. La més rocambolesca apunta possibles interessos de Pablo Iglesias, el bruixot que continua movent els fils des de l’ombra, disposat a facilitar l’accés del PP i Vox a La Moncloa perquè, fracassat el govern de coalició amb els socialistes, un escenari políticament apocalíptic serviria per estimular novament les bases. Una altra teoria l’ha exposat la seva parella i ministra d’Igualtat, Irene Montero. Segons Montero, els poders fàctics espanyols han decidit la seva caiguda en desgràcia, amb assetjaments personals i familiars que no tindrien res d’espontanis, amb la finalitat d’enviar un missatge contundent a possibles militants de l’extrema esquerra disposats a agafar el relleu dels que pleguen. El missatge de fins a quin punt els poden amargar la vida si es posen on no els demanen. La tercera hipòtesi, que tindria relació amb l’anterior, parteix de la certesa que la dreta i el poder establert sempre compten contaminar els adversaris des de dins sense embrutar-se les mans. Per aquests poders establerts, Yolanda Diaz, amb els seus vets i el seu guant blanc amb la patronal, seria el mal menor. De la combinació de les tres possibles hipòtesis veurem si al final en surt Sumar o Dinamitar.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia